Esteu aquí

Ressenyes

  • Reinald Besalú
juliol 2015
  • Reinald Besalú
maig 2015
  • JOAN M. CORBELLA
març 2015
  • JOAN M. CORBELLA
març 2014
  • REINALD BESALÚ
desembre 2013
  • REINALD BESALÚ
setembre 2011
Síntesi de l’estudi "VOD, platforms and OTT: which promotion obligations for European works?"

Versió per imprimir

Versió PDF

Pablo Gómez-Domínguez
febrer 2017

L’Observatori de l’Audiovisual Europeu (OAE) ha elaborat un informe que analitza en profunditat l’efecte generat pels nous proveïdors de serveis audiovisuals sobre la promoció i producció d’obres europees als diferents països de la Unió. Concretament, aquest treball coordinat per Francisco Javier Cabrera Blázquez, Maja Cappello, Christian Grece i Sophie Valais proposa un recorregut que va des de la situació general del mercat audiovisual i els efectes de la Directiva de serveis de mitjans audiovisuals (AVMSD, per les seves sigles en anglès) sobre la producció i promoció d’obres europees, passant per una contextualització dels nous serveis i models de negoci basats en la distribució over-the-top (OTT), la reformulació del concepte ‘media’ a la regulació i l’aclariment d’altres termes clau en l’escenari digital (OTT, SVOD, TVOD, etc.), per finalitzar amb una anàlisi comparativa de les regulacions aplicades sobre els nous serveis digitals en cada país de la Unió, així com diverses recomanacions sobre com s’ha d’abordar la problemàtica des de diversos fronts i actors (institucions, comissions, indústria, usuaris, etc.).

Un escenari digitalitzat sense regulació global

L’informe adverteix que el mercat audiovisual europeu -i global- és altament canviant, fet que complica l’establiment de regulacions que obeeixin a tots els escenaris generats.  Específicament, els autors fan èmfasi en la transformació que ha produït la digitalització de l’audiovisual sobre els models de negoci, especialment pel que fa al circuit de distribució dels productes. En aquest punt, l’informe estudia les tensions existents entre els prestadors de serveis tradicionals i els nous serveis originats en l’ecosistema digital. A més a més, situa els usuaris en una posició clau com a transformadors dels serveis, assumint que una audiència que es fragmenta progressivament en nínxols de mercat (temàtics, tecnològics, temporals, etc.) força la resposta del sector, a la cerca constant d’un increment de beneficis. Aquesta situació és especialment delicada per a la creació d’un marc regulador eficient, en tant que ha de respondre als interessos nacionals i europeus, però que no pot perjudicar amb això un mercat fortament depenent de les transaccions transfrontereres (dins i fora de la Unió).
Finalment, la descripció de l’escenari es completa assenyalant els principals perjudicats del canvi analògic-digital: el mercat de distribució cinematogràfica, amb un accelerat decreixement de les quotes de pantalla, i el mercat físic, amb un important descens en les vendes de retail (DVDs, Blu-ray, etc.) associat canvis en els hàbits de consum de les llars i la nova oferta d’entreteniment digital disponible.

Nous models de negoci i actors al mercat europeu
El pessimista escenari per als prestadors de servei tradicionals presenta, com hem comentat, nous protagonistes. El autors divideixen aquests nous actors en tres grans grups que pertanyen al model que han anomenat com Paid video on-demand services. Cada grup presenta característiques específiques en relació al model de negoci que proposen i les transformacions (generalment perjudicials) que generen sobre els prestadors tradicionals en relació a l’audiència objectiva de cadascun d’ells. Per tal que resulti més aclaridor, hem elaborat una taula de síntesi (taula 1) amb informació relativa al model de negoci, les transformacions, i el percentatge d’obres europees presents als catàlegs dels prestadors en funció de cada grup definit a l’informe.


Taula 1. Síntesi dels principis del model de negoci, les transformacions sobre el mercat i la proporció d’obres europees presents als prestadors audiovisuals basats en l’OTT.

(Clica en la imatge per ampliar)
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’informe

L’AVMSD i la regulació dels serveis lineals, no lineals i la qüestió de les plataformes socials
Davant aquest entorn altament competitiu, els autors de l’informe són clars en afirmar que l’AVSMD no ofereix un marc regulador prou complet com per fer front a l’efecte dels nous models de negoci, no lineals, sobre la producció audiovisual europea. La problemàtica interpretativa es distribueix en dos fronts: la definició dels serveis sota demanda (entre els que són TV-Likeness i tots els altres Internet-based) i el grau d’implicació que les empreses de serveis VOD han de tenir sobre la producció, promoció i distribució d’obres europees (empreses establertes fora de la Unió i empreses establertes a la Unió). Aquesta situació genera un desavantatge competitiu per als serveis lineals, amb una regulació amb moltes més obligacions que els seus homòlegs digitals. En la taula 2 s’observen les principals diferències de regulació quant a la producció europea per als àmbits lineal i no-lineal:

Taula 2. Regulació sobre la producció europea aplicada als models de negoci en l’àmbit lineal i no-lineal.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’informe

D’altra banda, l’AVMSD exclou deliberadament de la regulació les xarxes socials, amb l’excepció de les plataformes que “ofereixen un servei que escau dins la definició de plataforma per a compartir vídeos”. Els autors, però, adverteixen sobre les dificultats interpretatives a l’hora d’establir el grau en el que podem considerar que una xarxa social actua com a video-sharing platform. En conseqüència, si aquestes plataformes no són considerades entre els nous prestadors de serveis audiovisuals, cauen en la regulació de la Directiva de Comerç Electrònic, molt més laxa que l’AVSDM i sense competències clares pel que fa al mercat audiovisual. En aquest sentit, els autors consideren urgent establir el tractament que cal donar a les plataformes socials, conscients del seu creixement en usuaris i en volum de distribució de contingut audiovisual. Això, obre qüestions més complexes sobre què ha de ser considerat media i, dins les diferents accepcions possibles, què ha d’estar regulat en la nova directiva per garantir es protegeixen els drets de les obres europees.
Aplicació de l’AVSDM als països de la Unió
L’efectivitat de l’AVSDM depèn en gran mesura de la seva adaptació a les legislacions nacionals i, com exposen els autors, entre els criteris que han d’establir els reguladors nacionals es troba quins players o actors comercials han de ser inclosos i en quina mesura han de contribuir al manteniment del mercat audiovisual europeu. En aquesta línia, les adaptacions de l’AVDSM van de més a menys restricció pel que fa a les obligacions dels nous prestadors. L’informe ofereix dades generals sobre aquestes adaptacions als països de la Unió en les àrees de contribucions financeres, prominència i suport als fons de producció. A continuació presentem un conjunt de gràfics que sintetitzen la distribució d’aquestes adaptacions.

Gràfic 1. Relació entre aplicacions específiques de l’AVMSD i els països de la Unió

Les xifres indiquen el nombre de països en què s’apliquen

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de les il·lustracions de l’informe

L’adaptació de l’AVSDM en els marcs reguladors nacionals és, en termes generals, poc restrictiva. Si ens fixem en el primer i segon gràfic, les obligacions financeres i sobre la prominència de les obres europees són majoritàriament de tipus general (aposten per una aplicació progressiva de l’AVSDM segons els casos particulars i el desenvolupament del mercat) i de tipus opcional, respectivament. Això no vol dir, aclareixen els autors, que els països de la Unió no vulguin regular aquests serveis de forma restrictiva sinó que es troben en un procés d’anàlisi i aplicació progressiva per no generar inestabilitats en un mercat altament estratègic per al manteniment de l’audiovisual europeu a mitjà i llarg termini. En qualsevol cas, hem elaborat una taula de síntesi (taula 3) que resumeix l’anàlisi detallada que ofereix l’informe, on es destaquen les principals adaptacions i intervencions de cada país.
 

Taula 3. Síntesi de les principals adaptacions de l’AVSDM en cada país de la Unió
(Clica en la imatge per ampliar)
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’informe

Recomanacions per un escenari de futur mútuament beneficiós
Per finalitzar, l’informe reflexiona sobre les possibles actuacions a nivell europeu i nacional que s’han d’aplicar perquè l’AVSDM ofereixi una protecció real a les obres europees en un entorn digitalitzat i en constant canvi. Per als autors, l’AVSDM ofereix poca protecció de les obres en el món digital, en comparació a la protecció que ofereix en entorns lineals com la televisió. Per això, insta la Comissió a encoratjar el sector perquè es desenvolupin mesures efectives per a tots els models de negoci existents en el mercat. En aquesta línia, també insta els reguladors nacionals a desenvolupar la regulació i fer-la complir, especificant de forma clara les obligacions de cada prestador digital envers la promoció, producció i distribució d’obres europees.