Esteu aquí

Ressenyes

  • Reinald Besalú
juliol 2015
  • Reinald Besalú
maig 2015
  • JOAN M. CORBELLA
març 2015
  • JOAN M. CORBELLA
març 2014
  • REINALD BESALÚ
desembre 2013
  • REINALD BESALÚ
setembre 2011
Novetats del mercat de serveis audiovisuals a la demanda a Europa
Un estudi de l’Observatori Europeu de l’Audiovisual identifica les xifres i tendències clau de 2014 i 2015

Versió per imprimir

Versió PDF

Joan M. Corbella
març 2016

L’Observatori Europeu de l’Audiovisual acaba de publicar un nou informe per exposar les novetats que el mercat audiovisual a la demanda ofereix, i amb relació al desenvolupament de la televisió a Europa. L’estudi  té cinc capítols, dedicats a la mesura de les audiències i la seva evolució, basat en dades més completes sobre els països europeus, les d’Eurodata TV Worldwide per a la televisió i ComScore per als serveis online,  el desplegament de la publicitat en els mitjans online, el desenvolupament dels serveis a la demanda (VOD), i una anàlisi de l’origen de les pel·lícules presents en els catàlegs dels serveis VOD a tots els països d’Europa, i l’estudi específic sobre la seva visibilitat en els casos d’Alemanya, França i el Regne Unit, un estudi en la mateixa línia del que vam publicar a l’Observatori de la Producció Audiovisual per al cas català.

L’objectiu de l’estudi, encarregat per la Comissió Europea, és fornir a les autoritats públiques la informació necessària i contextualitzada per entendre l’evolució d’un mercat sotmès a canvis a una velocitat vertiginosa, de cara a implementar amb més coneixement les actuacions que cal emprendre a la Unió Europea en aquest camp, amb  la revisió de la directiva dels serveis audiovisuals.

En el primer apartat, dedicat a l’anàlisi de l’evolució de les audiències, l’informe posa de manifest un fenomen ja àmpliament descrit: el públic de menys edat deserta progressivament de l’ús del servei lineal (és a dir, de veure la programació en temps real) i si les xifres per al total de la població es mantenen és sobretot perquè a la majoria dels països s’ha modificat l’indicador: en quasi tots s’afegeix a la mesura del consum lineal el consum en diferit el mateix dia o fins a una setmana més tard. Queda pendent, però, el pas següent, que les empreses d’investigació d’audiències estan buscant de solucionar: integrar el visionat de televisió procedent de totes les pantalles i formats de servei.

Pel que fa consum de vídeo online, dissortadament la versió pública de l’informe no pot oferir les taules de dades dels sis països comparats (França, Regne Unit, Espanya, Itàlia, Alemanya i Països Baixos), però presenta algunes conclusions importants. Destaca el fet que tant el nombre d’usuaris de vídeo com els minuts de consum via internet fix  estan estancats, però augment el nombre de peces vistes (webs amb vídeos, tal i com ho mesura ComScore, sense comptar el consum des de mòbils i tauletes). Les causes d’aquesta evolució poden tenir a veure, segons l’informe, amb l’auge del format vídeo en les xarxes socials tipus Facebook, que ja és el segon subministrador després del Google/YouTube. També assenyala l’augment d ela concentració del consum en pocs jugadors clau: hi ha sis empreses que se situen entre els deu primers llocs de cada país en nombre de vídeos vistos, segons ComScroe, un altre ho està en cinc dels sis països, i encara un altre ho fa en tres països. Això vol dir que només dos o tres dels deu primers són actors nacionals, entre els que s’esmenten els grups tradicionals de comunicació Axel Springer, Burda, Mediaset, Vivendi i la BBC.

Amb tot, l’informe assenyala que, tot i les variacions nacionals, el consum de vídeo online representa entre el 5% i el 10% de tot el consum audiovisual domèstic.

El segon bloc de l’estudi tracta de la publicitat en els serveis online, i l’estudi de l’Observatori corrobora els múltiples informes existents, en el sentit que els suports digitals creixen per damunt dels mitjans tradicionals, la qual cosa pot portar-los a ocupar el segon lloc després de la televisió, i en països com el Regne Unit, Alemanya, Holanda i Suècia ja l’haurien avançat.  Entre els grans agents d’aquesta publicitat, evidentment, destaca Google amb una quota del 30% del total de la inversió realitzada per les marques a Europa. Alhora, però, l’estudi recorda algunes de les amenaces a aquest creixement, dels quals fa temps que es ve parlant: la qualitat de la mesura de l’audiència, degut al frau de les visites falset (els boots ), i l’auge dels bloquejadors de publicitat.

La tercera part està dedicada als serveis de vídeo a la demanda per subscripció (SVOD), un mercat amb gran creixement a Europa, sobretot per l’arribada dels dos grans proveïdors dels Estats Units, Netflix i Amazon. Segons l’estudi, gairebé el 50% dels ingressos es van generar al Regne Unit l’any 2014, i el 90% en només vuit països, la qual cosa mostra la implantació encara desigual d’aquests serveis entre països: cal recordar que tot just a la tardor de 2014 Netflix arribava a França, i un any després a Itàlia, Espanya i Portugal, i que Wuaki.TV tot just és en aquest període 2014-2015 que comença la seva expansió panreuropea.

En aquesta part inclou l’anàlisi de la situació en els països de referència, i tipifica les modalitats d’estratègia que estan seguint els principals agents internacionals i nacionals per a fer-se espai en el sector.

La darrera part de l’estudi de l’Observatori es correspon amb l’estudi dels catàlegs de 75 serveis de VOD, entre els quals els dos amb més implantació internacional (Netflix i iTunes) per Europa, alguns presents en diveross països (Chili o Wuaki) i els més importants de cada país, entre els quals Filmin i Yomvi. El principal resultat, com es pot veure al gràfic que reproduïm, és l’escassa presència de films europeus en el conjunt de la mostra estudiada.

L’informe no només estratifica els resultats per país d’origen, sinó que també creua les dades per antiguitat en els catàlegs, i compara la situació em cadascun d’ells, de forma força exhaustiva.

Per tancar el treball, l’Observatori ofereix l’anàlisi dels films promocionats en els catàlegs de França, Alemanya i el Regne Unit, i un cop més es posa en evidència la capacitat del cinema dels Estats Units per imposar-se en totes les finestres d’explotació. Així, més del 50% dels títols amb més visibilitat a cada país són d’aquesta nacionalitat, com es veu a la taula que reproduïm, mentre que, potser per l’impacte de les polítiques audiovisuals diferents,  es palesa que la cinematografia nacional s’imposa a l’europea en el cas de França, i a la inversa a Alemanya.

On-demand Audiovisual Markets In The European Union - Developments 2014 and 2015

Gilles Fontaine and Christian Grece (2015)

European Audiovisual Observatory