Esteu aquí

Ressenyes

  • Reinald Besalú
juliol 2015
  • Reinald Besalú
maig 2015
  • JOAN M. CORBELLA
març 2015
  • JOAN M. CORBELLA
març 2014
  • REINALD BESALÚ
desembre 2013
  • REINALD BESALÚ
setembre 2011
On hi ha una bona televisió pública, hi pot haver millor televisió privada
Public and Private Broadcasters Across the Wrold – The Race to the Top (BBC, desembre 2013)

Versió per imprimir

Versió PDF

JOAN M. CORBELLA
desembre 2013

El títol d’aquesta ressenya no està equivocat. Aquesta pot ser la conclusió principal d’un estudi que la BBC va fer públic el desembre de 2013, i que no ha generat el soroll que es mereix per l’interès de les seves observacions, fruit de l’anàlisi d’indicadors rellevants sobre el mercat de la televisió de 14 països, entre els quals l’estat espanyol.

L’objectiu de l’estudi, realitzat per Jonathan Simon (de la companyia Inflection Point) és determinar l’impacte de la televisió pública en el sector de la televisió comercial, a partir de les dades sobre les ratios  de recursos econòmics públics i comercials per càpita, inversió en programació pròpia per càpita, diversitat dels continguts i presència de programes de servei públic, percepció que tenen els espectadors sobre la qualitat, entre d’altres.

La conclusió principal de l’estudi, que en la seva versió d’accés públic resumeix en 14 pàgines de fàcil comprensió i amb gràfics ben eloqüents, és que els països que compten amb un operador públic potent, dotat d’un finançament important, hi sol haver un sector de televisió comercial que genera també més ingressos, més inversió en continguts i amb més qualitat segons els espectadors. En aquesta situació destaquen sobretot el Regne Unit, Austràlia i els països escandinaus. Alhora, també es compleix la proposició inversa, almenys usant les tècniques de correlació estadística: en els països amb sistemes públic televisius més febles, el sector privat també és feble.

Les claus no es troben només, o no tant, en factors externs al sistema, com el nivell de riquesa del país, com en les claus internes del mercat televisiu:l’existència de canals públics de qualitat obliga tot el mercat a reaccionar oferint uns estàndards de qualitat també superiors, en benefici dels ciutadans. 

La lectura de l’informe depara altres sorpreses, confirma altres coses que el sentit comú ja permet entreveure - per això el  recomanem-, però també ajuda a traslladar els debats sobre televisió pública  versus privada a un terreny diferent d’aquell en el qual habitualment es produeixen:  no és només una confrontació d’uns contra els altres, o de promoure la desaparició de la gestió pública per a deixar espai a la iniciativa privada, o de menystenir la gestió pública per ineficient davant la privada, ni tampoc sobre la funció actual del servei públic televisiu, termes als quals estem avesats. A tot això cal afegir aquest altre punt de vista: la televisió és un únic mercat, amb tres mercats al seu interior, que són el de l’audiència, el dels continguts i el del finançament. I en aquest mercat-mercats hi participen dos tipus de jugadors que són rivals, però poden ser complementaris per a oferir un bon servei al ciutadà.

Public and private broadcasters across the world - Race to the top