Esteu aquí

Ressenyes

  • Reinald Besalú
juliol 2015
  • Reinald Besalú
maig 2015
  • JOAN M. CORBELLA
març 2015
  • JOAN M. CORBELLA
març 2014
  • REINALD BESALÚ
desembre 2013
  • REINALD BESALÚ
setembre 2011
Estudis: Els incentius fiscals a l’audiovisual a França, Europa i el Canadà

Versió per imprimir

Versió PDF

JOAN M. CORBELLA
octubre 2014

Les polítiques de suport a la industria audiovisual basades en els incentius fiscals, amb tota la gamma d’opcions que pot incloure, estan en la primera línia de foc de totes les discussions sobre què han de fer els governs, encara que en alguns casos, com l’espanyol, s’hagi convertit més en una pastanaga darrera la qual el sector va corrent, ateses les promeses incomplertes pel tàndem ministre de cultura-ministre d’hisenda.

Sigui com sigui, la major part dels estats venen prenent mesures d’incentiu fiscal (deduccions per inversions, crèdits fiscals) almenys en dues direccions: afavorir la producció audiovisual nacional, i afavorir la producció a l’interior del país, amb el convenciment –justificat amb estudis i números- que l’augment de l’activitat econòmica que comporten totes dues  coses  compensen amb escreix la merma d’ingressos fiscals.

Per tal que el debat públic sobre la matèria es pugui fer sobre bases ben informades, el Centre Nacional de la Cinematografia francès acaba de publicar un parell de treballs  molt ben documents, que considero de gran utilitat, a l’espera de poder llegir un treball de la Unió Europea que ha aixecat expectatives i es presenta aquest mes d’octubre també.

El primer dels estudis (“Évaluation des dispositifs de crédit d’impôt”) aborda el tema des d’una perspectiva completa del problema econòmic de la indústria audiovisual, per a ubicar-hi la funció que  hi desenvolupen els incentius fiscals i demostrar el gran rendiment que donen com a instrument de suport. El fil que segueix comença en les dificultats  que té França pels costos de producció alts (comparativament), per  a reunir el finançament necessari per engegar les produccions  i per la competència dels països que en posat en marxa plans d’incentius fiscals. A partir d’aquí, recala en les conseqüències que aquest conjunt de factors comporten quant a deslocalizació de la producció de cinema i audiovisual francès, però també per a participar en el creixent mercat de l’atracció de rodatges estrangers.

En un tercer pas de la seqüència lògica, l’estudi comença a desgranar els mecanismes de què disposa França quan a crèdits fiscals al cinema, explicant la seva mecànica i els avantatges que n’han obtingut tant els productors com l’estat. En el primer cas en termes de relocalització dels rodatges i d ela producció d’animació, però també per a la creació d’ocupació i per al compliment dels objectius de diversitat cultural. Pel que fa a l’estat , presenta  els avantatges derivats en termes de recaptació final, i fa escenaris  amb el que podria passar si se suspenguessin els crèdits fiscals.

A continuació, l’estudi aplica el mateix plantejament als crèdits fiscals a la producció audiovisual (no cinema), destacant  que la meitat de les obres que es produeixen s’acullen a aquest instrument, i la seva utilitat per a reforçar el pes del soci francès en les coproduccions internacionals.

Aquesta idea es reprèn en la part dedicada  al crèdit fiscal internacional, complementari dels anteriors. Creat el 2009, aquesta línia de suport té per objectiu atraure rodatges estrangers de cinema de ficció o animació a França (72 des de la seva posada en marxa), amb la limitació que han de ser projectes engegats pel soci no francès però produïts totalment o en part al país i amb una inversió mínima d’un milió d’euros.

Les 77 pàgines de l’informe es completen amb l’anàlisi del crèdit fiscal per a la indústria dels videojocs, i un seguit d’annexos que permeten verificar les xifres que apareixen en els capítols successius , a fi de justificar la bondat de l’instrument fiscal com a mesura de suport al sector.

El segon estudi (“Étude comparative des crédits d’impôts en Europe et au Canada: cinéma, audiovisuel, jeux vidéo”) complementa perfectament l’anterior, ja que contrasta la política francesa amb les que apliquen països destacats en matèria de suport fiscal a l’audiovisual. En les 161 pàgines fa repàs dels casos de Bèlgica –un cas singular i destacat avui a Europa-, Luxemburg, Alemanya, Hongria, Irlanda, Regne Unit i el Canadà, amb la mirada posada en què pot ser útil per a la cooperació audiovisual  francesa o el rodatge al seu territori, d’allò que proposen els diversos països. L’estudi passa revista també als canvis que hi ha hagut en les regulacions nacionals d’ençà del seu primer treball comparatiu, l’any 2011, i exposa les diferències entre elles, amb mecanismes que van dels crèdits fiscals pròpiament dits de França o el Canadà als incentius fiscals a la inversió en producció de Bèlgica, Irlanda i sistemes d’incentius similars al Regne Unit o  Alemanya.

Com deia al principi, en una època on la crítica als ajuts directes a l’audiovisual  basats en els pressupostos públics rep tantes crítiques, els mecanismes fiscals estan a primer línia entre les alternatives de suport, i fins i tot en llocs com els Estats Units assistim a una guerra entre territoris per a no perdre o per a guanyar  pes en el sector: els darrers mesos s’ha pogut veure com a Califòrnia es produïa un intens estira i afluixa per aprovar un pla d’incentius per aturar la descolonització dels rodatges en direcció a altres ciutats (Nova York), estats (Texas) i països (Canadà).  I hem pogut veure els darrers temps com dins l’estat espanyol  el tracment fiscal molt més favorable a les despeses fetes a Canàries han convertit aquestes illes en un gran atractiu per als rodatges espanyols i internacionals.

Encara que si ho mirem detingudament són ajuts sobretot als aspectes industrial  del cinema i l’audiovisual, amb poc esment precís i avaluable al valor cultural de la seva aportació, més enllà de les frases amables que sempre envolten el discurs, és evident que cada cop més cal comptar amb aquests mecanismes per a garantir que se segueixen produint obres. Per això, és recomanable la lectura dels dos textos, a fi d’entrar en les interioritats d’aquestes  eines (no gens noves) de suport al cinema, l’audiovisual i la indústria que els fa possibles.

Clica per accedir a l'estudi  "Étude comparative des crédits d’impôts en Europe et au Canada"

Clica per accedir a l'estudi "Evaluation des dispositifs de crédit d'impôt"

Els incentius fiscals a l’audiovisual a França, Europa i el Canadà

 

Referències:

CNC: Évaluation des dispositifs de crédit d’impôt. Octubre 2014.

http://cnc.fr/web/fr/communiques-de-presse2/-/liste/18/5763997