Esteu aquí

Ressenyes

  • Reinald Besalú
juliol 2015
  • Reinald Besalú
maig 2015
  • JOAN M. CORBELLA
març 2015
  • JOAN M. CORBELLA
març 2014
  • REINALD BESALÚ
desembre 2013
  • REINALD BESALÚ
setembre 2011
Estudi sobre els perjudicis del Mercat Únic Digital a Europa per a l’audiovisual

Versió per imprimir

Versió PDF

Joan M. Corbella
maig 2016

La Comissió Europea segueix endavant amb la seva política per a construir un mercat únic digital per tota la Unió Europea, que afecta les telecomunicacions, el comerç i les indústries culturals. L’existència dels mercats territorials nacionals ha estat la base del desenvolupament del paisatge audiovisual tal i com avui el coneixem, amb els mecanismes d’atorgament de llicència d’explotació per cada lloc. Ara, la Comissió persegueix facilitar l’accés dels ciutadans als serveis audiovisuals digitals que contracten, estiguin on estiguin dins la Unió Europea per a acomplir l’objectiu d’oferir un espai únic també digital.

Per això, des de múltiples països i entitats es van sentint veus que alerten de forma reiterativa sobre l’impacte que aquesta política pot tenir sobre la industria audiovisual. Al darrer festival de Cannes, però, es va presentar un estudi que vol donar dades per a reforçar els arguments contraris a la proposta comunitària pels perjudicis que causarà sobre la indústria i sobre els ciutadans.

L’estudi ha estat elaborat per les consultores Oliver & Ohlbaum i Oxera amb el títol The impact of crossborder access to audiovisual content on EU consumers”, patrocinat per un ventall ampli d’empreses i institucions del sector, entre les quals l’associació d’agències publiques de suport al cinema (EFADs), productores i associacions de productores nacionals i la Federació Internacional d’Associacions de Productors de Films (FIAPF), la Motion Picture Association (MPA), la Federació Inrernacional de Vídeo (IVF) i empreses com les britàniques ITV i Sky i les nord-americanes NBC Universal Inernational i Viacom. Representa, per tant, un ventall prou significatiu de la indústria.

Entre les idees principals amb què es posiciona el document destaca el fet que suprimir l’explotació territorial dels drets, i altres mesures que contempla la Comissió en relació amb els drets d’autor, amenacen la qualitat de l’oferta audiovisual europea i la diversitat cultural (en els terrenys de la producció i la distribució). Això tindrà conseqüències sobre les oportunitats per als ciutadans i per als productors, atès que generarà un daltabaix molt important, i quantifica  que les inversions en producció de cinema i audiovisual podrien reduir-se en 8.200 milions d’euros anuals (prop del 10% del total), a més d’encarir el cost per a l’usuari. Segons l’estudi, les pèrdues en “benestar” per als ciutadans augmentarien fins a 9.300 milions, en cas d’executar-se la nova política sense que el sector hagi pogut reaccionar per adaptar-s’hi.

Davant d’aquesta situació, els promotors de l’estudi demanen a la Comissió que els deixi participar en l’elaboració de la nova política audiovisual digital, que ha generat una oposició força generalitzada de tots els estaments vinculats al cinema i la televisió. Entre d’altres, els productors de molts països mostren la inquietud pel fet que eliminar els règims d’exclusivitat territorial redueixi la capacitat d’obtenir finançament públic i acords de coproducció amb suport públic.

En concret, l’estudi fa les projeccions i avisos següents:

- A curt termini, baixarà fins al 48% la producció televisiva local (entesa com a producció del país) en alguns gèneres i el 37% la producció de cinema nacional, amb perjudici sobretot  en el segment de la creació original, que té més dificultats d’accés al finançament.

- Es preveu una reducció generalitzada dels pressupostos de producció, amb l’impacte consegüent sobre la qualitat, i  amenaça als continguts menys rendibles i les propostes de risc.

- Afectarà tant a les produccions internacionals com a les europees, i posa en perill sèries televisives populars i de prestigi i el cinema independent.

- Tot això aboca a una pèrdua de riquesa creativa i afecta poderosament a la diversitat cultural europea.

- El preu que haurà de pagar l’usuari s’encarirà i pot perdre capacitat d’accés a continguts que actualment li proporcionen els diversos circuits de distribució.

- Atesa la profunditat dels canvis que es produirien, no és possible fer estimacions sobre el temps necessari per tal que la indústria s’adapti al nou entorn, però els autors suggereixen que a llarg termini

Les pèrdues respecte a l’actualitat podrien ser de 3.600 milions anuals per a la producció i de 4.500 milions en “benestar del consumidor”.

Per a la realització de l’estudi han partit de l’observació i dels diversos segments de la indústria en els 28 estats membres, analitzant el pes de les finestres d’explotació i models de serveis, els ingressos i les fonts de finançament públic i privat i els canvis en la cadena de valor de les activitats de la indústria. A partir d’aquí han avaluat els costos per a productors, distribuïdors, televisions i plataformes en un primer escenari, que contempla la impossibilitat de reacció de la indústria als canvis que persegueix la Comissió Europea però en el qual  els ciutadans si que s’adapten a la nova situació, i generen resposta als canvis en la comercialització de serveis de televisió de pagament i serveis VOD.

Paral·lelament, l’estudi presenta un segon escenari, amb un seguit de possibilitats de reacció dels agents audiovisuals al mercat únic digital, i avalua el resultat econòmic d’aquesta adaptació. Entre les possibilitats que contempla hi ha la creació de la llicència territorial paneuropea per a mantenir el model econòmic basat en l’exclusivitat de les llicències, la constitució de distribuïdors i operadors paneuropeus i els efectes diferents per als països petits i els de grans dimensions, així com les dificultats per als productes de mercat local per a trobar sortida en aquest paisatge.