Esteu aquí

Televisió Social ( Part 1)

Versió per imprimir

Versió PDF

Pablo Gómez-Domínguez
març 2016

Conceptualització, mercat espanyol i anglosaxó i estudi aplicat al sistema televisiu català (Part 1)

 

Presentació

Televisió social: concepte i extensió

Espanya i el mercat anglosaxó

Espanya i Catalunya

Regne Unit

Estats Units

Anàlisi del conjunt

La televisió social, més coneguda pel seu nom anglès Social TV, és un pas més en l’evolució de la televisió millorada (enhanced television) i la televisió interactiva en un escenari de nous mitjans. El sorgiment d’aquest nou paradigma dels mitjans de comunicació no té data definida però sí lloc, els Estats Units d’Amèrica. És en el mercat mediàtic anglosaxó, que sol marcar les tendències a la resta de mercats occidentals, on es va començar a hibridar la televisió en noves plataformes.

Avui aquest és un tema força tractat al món acadèmic i a la premsa especialitzada, però és necessari continuar l’anàlisi, explorar en la proximitat i aportar definicions. Amb aquests objectius, l’OPA proposa aquest informe que es divideix en dues parts. En la primera s’aporta la conceptualització de la televisió social i els seus components, amb exemples de la seva extensió al mercat espanyol, català, dels Estats Units i britànic. En la segona part, es presenta el resultat d’una recerca aplicada a la televisió a Catalunya, amb els casos de Televisió de Catalunya (TV3), 8TV i les televisions locals. L’objectiu d’aquest estudi és avaluar la producció de les corporacions en televisió social: espais web, xarxes socials i aplicacions mòbil. La comparativa entre les televisions locals, TV3 i 8TV, tot i ser conscients de les seves diferències de públic objectiu, pressupost o contingut, ens permet mostrar el contrast entre aquests dos nivells territorials.

L’avaluació de la televisió a Catalunya envers el model de televisió social ens ha permès arribar a conclusions significatives. Se’n poden destacar tres, que emmarquen l’estat actual de l’activitat de televisió social dels operadors televisius de Catalunya, almenys pel que fa als seus espais corporatius[1]:

  • De forma general, les televisions es troben presents a les xarxes socials a través de perfils corporatius, però l’ús mitjà dels comptes s’apropa, en molts dels casos, a 0.
  • Els espais web tenen la funcionalitat clara d’oferir continguts a la carta i difícilment l’usuari hi troba eines per participar, comunicar-se amb altres o sincronitzar el contingut amb les xarxes socials.
  • Les aplicacions mòbil estan lluny de convertir-se en espais second-screen i ara són o bé una extensió de les pàgines web com a contenidors de vídeos, o bé un portal únicament informatiu on l’usuari no té cap opció per participar.
  • Tenint en compte els resultats presentats, podem afirmar que, pel que fa a plataformes corporatives, la televisió a Catalunya es troba majoritàriament encara en un model tradicional de radiodifusió, que descriu l’espectador com a consumidor passiu en comptes d’un usuari actiu que participa en els espais digitals que té a l’abast. En resum, cal fomentar la renovació dels espais web i mòbil, invertir en la interacció en xarxes socials i entendre l’espectador com un subjecte participatiu no només en els espais dels programes.

L’estudi inclou la proposta d’un Índex d’Integració en la Televisió Social (IITS) que agrupa els resultats obtinguts en xarxes socials, web i mòbil. Aquest índex mostra, a trets generals, que les televisions fan un esforç per crear i mantenir comptes a les xarxes socials, però obvien desenvolupar espais veritablement interactius, adaptats a l’ecosistema mediàtic contemporani, que aprofitin el potencial dels entorns web i mòbil.

En definitiva, la segona part d’aquest informe ofereix dades sobre la manca d’integració de les televisions catalanes en el model de televisió social, des de la perspectiva dels espais corporatius, no dels programes individualitzats.

L’estudi ha estat realitzat entre novembre de 2015 i febrer de 2016, i les dades del treball de camp de Catalunya corresponen als períodes següents, per a cada àmbit:

  • L’anàlisi de xarxes socials es va dur a terme entre els dies 11 i 21 de gener de 2016.
  • L’anàlisi de les pàgines web es va dur a terme entre els dies 25 i 30 de gener de 2016.
  • L’anàlisi d’aplicacions mòbil es va dur a terme entre els dies 26 de gener i 16 de febrer de 2016.

Desenvolupaments principals a Espanya, el Regne Unit i els Estats Units

No podem parlar d’una definició consensuada de televisió social, ni al món acadèmic ni al de la indústria audiovisual. Per una banda, hi ha autors que consideren que és un concepte erroni, ja que la televisió sempre ha estat un aparell socialitzador. Els seus inicis estan marcats per un consum compartit a causa de la manca d’extensió del producte. Tot i així, amb el pas del temps i l’evolució de la televisió, aquest consum compartit s’ha mantingut, especialment lligat a certs gèneres, com ara els esportius o les ficcions (films i sèries). Per tant, per aquests autors l’adjectiu “social” no és adient per a definir un nou tipus de televisió on és la tecnologia i no l’ús el nucli del fenomen. Aquesta concepció fa referència a la televisió social com aquell conjunt tecnològic (software i hardware) que possibilita la connexió entre l’audiència més enllà de l’espai físic. Alguns exemples en són els televisiors intel·ligents amb sistemes operatius integrats o les aplicacions de televisió a la carta disponibles per als dispositius mòbils en sistemes Android i iOS.

Tots aquests desenvolupaments formen part d’un concepte complementari dins d’aquesta definició de caire tecnològic, el de les “Segones pantalles” o els aparells que l’audiència utilitza mentre consumeix productes televisius. És tanta la rellevància de les segones pantalles en el mercat audiovisual contemporani que només observant la infografia “Media Universe”, desenvolupada per Nielsen, ens podem adonar de la seva extensió. Són xifres que marquen una clara tendència cap a un increment dels usuaris en detriment dels espectadors.

Il·lustració 1 Media Universe: The Total Audience.

Font: Nielsen

Al factor tecnològic s’hi sumen les definicions que apunten a la televisió social com un pas més en la transformació dels hàbits de consum de l’audiència, que aprofita la nova infraestructura per convertir-se en un usuari actiu durant el visionat. Les xarxes socials són el millor exemple d’aquest canvi. Els usuaris les aprofiten com a espai d’intercanvi d’impressions i conversa al voltant de diferents continguts televisius. És el que en la indústria han definit com a “Audiència social”. Aquest nou tipus d’audiència, caracteritzada per la interactivitat, ha propiciat l’adaptació de les corporacions audiovisuals, que transformen els seus espais web en plataformes participatives, desenvolupen aplicacions al mercat mòbil i de tauletes i afegeixen l’impacte de l’audiència social en el seguiment dels seus productes. Per tant, podem dir que l’evolució dels hàbits de consum cap a uns públics connectats s’ha convertit en un potencial mercat per a les empreses de mesura i publicitat. Però sobretot s’ha convertit en un repte que traspassa la clàssica audimetria per obrir nous camins en l’anàlisi i el tractament de les dades del públic.

Per això podem afirmar que la polisèmia que afecta al concepte de televisió social s’estén a diferents àmbits de la indústria de la comunicació, així com de l’acadèmia. El problema té una dimensió tal que no existeix resposta consensuada sobre la causalitat. Es a dir, va ser la tecnologia la que va provocar el canvi d’audiència a usuari? O van ser els espectadors que reclamaven més participació els alentadors d’aquesta evolució tecnològica? En suma,  podem definir la televisió social com:

  • Desenvolupament tecnològic d’infraestructures i plataformes que faciliten la connexió entre l’audiència i el contingut
    • Televisions connectades
    • Mòbils intel·ligents i tauletes
    • Ordinadors
  • Transformació dels hàbits de consum, on l’audiència esdevé usuari i trenca amb la passivitat per cercar noves possibilitats de participació
    • Xarxes socials unipersonals com ara Facebook
    • Xarxes socials comunitàries com ara Twitter
    • Plataformes web de les corporacions audiovisuals
  • Creació d’una nova indústria de la producció que aprofita el desenvolupament tecnològic i la transformació dels públics
    • Produccions interactives i transmèdia

Cal esmentar en aquest punt una tendència, certament en creixement, que considera Twitter el nucli de la televisió social. Aquest plantejament afirma que la xarxa social dels 140 caràcters, justament per les seves característiques conversacionals i tècniques, ha estat la mes adient per liderar la transformació dels hàbits de consum de l’audiència. No obstant això, Twitter ha estat una més de tantes xarxes socials, espais web i aplicacions mòbil que han facilitat la conversa paral·lela entre televisió i usuaris. És per aquest motiu que “l’omnipresència” de Twitter en els plantejaments teòrics, i especialment en els pràctics, s’ha de qüestionar.

Pel que fa a la branca acadèmica, les raons de centrar la recerca en Twitter es concentren en l’accessibilitat a les dades que altres xarxes, com per exemple Facebook o Whatsapp, no faciliten. Tot i això, són també opcions escollides pels usuaris a l’hora d’intercanviar impressions sobre el contingut televisiu.

Pel que fa a la branca de la indústria, la relació tecnològica amb Twitter ha estat també senzilla en relació al desenvolupament d’eines que permeten la sobreimpressió dels hashtags o dels tuits en directe. També la posada en marxa de rutines professionals, campanyes de promoció i comptes corporatius.

En resum, el centralisme cap a Twitter de les aportacions professionals i acadèmiques respon més a qüestions d’eficiència en la recerca i adaptació de la indústria, que al protagonisme d’aquesta xarxa com a estendard  de la televisió social.

La tendència de concentrar en Twitter el fenomen de la televisió social ha arribat també a les empreses de mesura, com ara Kantar Media, ComScore, Nielsen o la Broadcaster Audience Research Board. La conversa al voltant dels programes televisius s’ha convertit, de nou per la facilitat d’accedir a les dades i les possibilitats de tractament, en una àrea d’interès per aquestes companyies. S’han desenvolupat diversos productes que ofereixen a la televisió dades sobre la conversa a Twitter en nombre d’usuaris, hashtag utilitzat, geolocalització, líders d’opinió o influencers, etc. Són indicadors que, com la televisió social, han aterrat recentment als departaments d’audiència de les televisions, i per això s’han de prendre amb prudència. No es pot dir que siguin un reflex nítid de l’activitat de l’audiència en xarxa que, com hem esmentat, no es redueix a Twitter. Tampoc es pot interpretar com una conversa real, ja que les característiques de Twitter fan que els usuaris puguin participar passivament mitjançant opcions com el retuit (redifondre contingut publicat per altres). Així, tal com succeeix amb l’audimetria, els resultats obtinguts són fiables fins a cert punt, i la seva representativitat s’ha d’agafar amb cura.  Alguns exemples dels nous serveis de mesura basats en Twitter són els que es poden veure  a continuació:

Il·lustració 2. Eina Nielsen Social TV Analytics  i Eina Tuitele de Kantar Media.

Font: Kantar Media i Nielsen

Espanya i el mercat anglosaxó

La televisió social no presenta només una distribució conceptual desigual segons l’entorn consultat (professional o acadèmic), sinó que el seu desenvolupament també ho és segons el país que observem. Els hàbits de consum d’una audiència fragmentada també varien segons el sistema mediàtic on es consumeix. Així, podem parlar de diferències significatives entre el mercat mediterrani -català i espanyol- i el mercat anglosaxó -Regne Unit i Estats Units. Aquestes diferències fan referència a:

  • Desenvolupament del mercat en els entorns de la televisió social com ara web, mòbil i xarxes
  • Consum dels usuaris-audiència del contingut televisiu en diverses plataformes (mòbil, ordinador, tauleta, etc.)

Les últimes dades en referència al consum simultani televisió-internet que proporcionen l’Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación, l’Interactive Advertising Bureau i la consultora Accenture confirmen les diferències. El mercat espanyol presenta la taxa de consum de segona pantalla més baixa del conjunt, amb un 53% dels espectadors. Tot i així, les dades de Regne Unit mostren que tan sols hi ha 13 punts percentuals de diferència entre el mercat espanyol i britànic. Per últim, són els consumidors estatunidencs els que mostren el major percentatge de consum second-screen

Les xifres son lògiques tenint en compte el desenvolupament de la indústria mediàtica en cadascun dels espais estudiats. Les diferències entre el mercat d’Estats Units d’Amèrica i Regne Unit són menys òbvies, ja que ambdós són sistemes estructuralment més semblants que l’Espanyol o el mediterrani. La causa pot trobar-se en l’extensió del contingut multi-pantalla del mercat americà i el parc de televisions connectades, molt més renovat que als mercats europeus com el nostre.

Gràfic 1. Percentatge de la població que consumeix "while watching TV" dels mercats d'Espanya, Regne Unit i Estats Units d'Amèrica

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d'AIMC (Q-panel 2015), IAB (Digital Consumer 2014) i Accenture Digital (Connected Consumer 2015)

Les dades del gràfic tenen el seu reflex en l’oferta de plataformes de televisió en aquests mercats. Les plataformes que tractem en aquest apartat se centren en els espais web i les aplicacions mòbil que diferents corporacions han posat a l’abast dels usuaris o que empreses independents han desenvolupat per respondre a la necessitat d’una audiència connectada.

Les plataformes o aplicacions socials es poden trobar en suport ordinador, mòbil, tauleta i, cada vegada més, en televisions connectades o smartTVs. Les funcions varien considerablement, però solen tenir en comú almenys dues d’aquestes quatre característiques:

  • Permeten el visionat de contingut televisiu en directe o a la carta
  • Disposen de complements de difusió d’allò que veu o vol recomanar l’usuari
  • Permeten la sincronització automàtica d’allò que es consumeix amb les xarxes socials de l’usuari
  • Ofereixen eines per a la creació i/o participació d’una comunitat d’usuaris al voltant de la plataforma o el contingut

Ara bé, la disponibilitat d’aquestes plataformes és significativament diferent a Espanya, el Regne Unit i als Estats Units. En els dos primers hi entra també en joc la presència de corporacions públiques que, com veurem, tant en el cas espanyol com al britànic tenen les seves pròpies aplicacions socials.

Així, al llarg d’aquest apartat analitzarem quina es l’adaptació a les característiques de la televisió social dels espais web a la carta i les aplicacions mòbil destinades a aquesta funció. Al mateix temps, es mencionaran exemples d’altres plataformes o aplicacions que pel seu valor participatiu o interactiu considerem que s’apropen al model idoni de televisió social.

Espanya i Catalunya

En primer lloc, si analitzem els espais web ens trobem que a Espanya RTVE i els dos principals grups mediàtics privats (Atresmedia i Mediaset)  han desenvolupat tres espais respectivament, la web RTVE a la carta i RTVE Lab, Atresplayer i Mitele. Aquestes aplicacions tenen el seu origen al web però s’han desplaçat recentment al mercat mòbil i a les smartTV. A més, cal mencionar la CCMA i TV3 a l’àmbit autonòmic ja que ha fet i fa un important esforç per ser capdavantera en el desenvolupament d’aquest tipus de plataformes. Aquí en comentarem l’espai web i la versió mòbil del 3alacarta.

Il·lustració 3. Captura de pantalla de (1) RTVE a la carta , (2) Mitele, (3) Atresplayer i (4) 3alacarta
Font: Elaboració pròpia

Totes quatre pàgines web poden ser considerades espais de televisió social. Tres de les quatre plataformes tenen en comú el registre de l’usuari, que passa a formar part de la comunitat, com a requisit per consumir el contingut, accedir a contingut premium o millorar la qualitat del visionat, entre altres funcions. 

En el cas de RTVE a la carta, aquest registre serveix per poder guardar a la secció de  “favoritos” i rebre recomanacions i avisos de l’emissió dels programes seleccionats, tot i que no és necessari per a poder difondre el contingut. En el cas de Mitele, s’explicita que és possible utilitzar els diferents complements per a difondre, recomanar, comentar i guardar els continguts favorits. Això es completa amb un sistema de recomanació que utilitza les dades del públic per a oferir programació personalitzada. Per contra, Atresplayer ofereix un web més senzill que permet comentar, guardar com a favorit i difondre en xarxes socials, però sense la generació de recomanacions personalitzades. En cap dels espais és possible comunicar-se de forma directa amb la resta d’usuaris de la comunitat.

D’altra banda, a l’entorn mòbil trobem una diferència que cal comentar. Atresmedia ha desenvolupat una extensió d’Atresplayer al mercat mòbil sota el nom d’Atresconecta. És una de les primeres aplicacions de televisió en obert a Espanya, que interactua en certa manera amb l’espectador i el convida a participar durant l’emissió dels programes en diferents seccions, com ara enquestes sobre personatges o “enigmes”. L’espectador se sent interpel·lat amb avisos automàtics que es generen al seu dispositiu quan el programa és a punt de començar. Mitele també disposa d’aplicació mòbil però ofereix els mateixos serveis que a la pàgina web de contingut a la carta. L’aplicació permet a l’usuari una major personalització del seu compte, replicant les funcionalitats de la pàgina. A continuació es pot veure un exemple de perfil dins l’aplicació i un altre del menú de l’Atresplayer:

Il·lustració 4. Aplicació Atresconecta i aplicació mòbil de Mitele a la secció del perfil d'usuari

Font: Elaboració pròpia a partir de captura de pantalla

Atresmedia també està fent proves d’innovació amb la plataforma de vídeos de producció pròpia Flooxer. Amb aquesta iniciativa la corporació privada vol aprofitar el potencial d’una xarxa de creadors i personatges relacionats amb els seus programes o el món digital espanyol (p.ex. youtubers) per generar una major interactivitat. Això es tradueix en la monetització d’un espai on les marques aprofiten el  product placement d’un públic objectiu majoritàriament jove que no és tant present al mitjà en programació lineal i al web a la carta convencional. Pel que fa a la televisió social, Flooxer ofereix registre, recomanacions i difusió del contingut en xarxes socials. En registrar-se es passa a formar part d’una comunitat que valora i comenta els vídeos però sense possibilitat de comunicació directa.

Per la seva banda, RTVE disposa d’una aplicació mòbil com a extensió de l’espai web, on l’usuari pot veure els continguts en streaming a més de a la carta. Té disponibilitats socials limitades -com ara difondre el contingut en les xarxes socials- i serveis replicats a l’espai web, com ara els avisos que pot activar l’usuari en els continguts que seleccioni. De fet, el disseny s’assembla més a un espai web adaptive que a una aplicació mòbil diferenciada. A continuació es presenta una captura de l’aplicació que mostra el menú de programació:

Il·lustració 5. Aplicació RTVE en la secció de programació

Font: Elaboració pròpia

Pel que fa a RTVE també hem de comentar l’existència del RTVE Lab, un laboratori d’innovació on la corporació pública ofereix als usuaris formats interactius, de realitat augmentada o, fins i tot, jocs immersius. És una iniciativa que altres corporacions públiques com la BBC, com comentarem més endavant, desenvolupen. El laboratori de RTVE aprofita el contingut propi per a crear productes complementaris. Un exemple és l’aposta per la realitat augmentada a partir dels documentals sobre l’enginyeria romana. També s’aprofita per informar de fets complexos com ara la crisi econòmica, a través de llocs com el Montelab, on l’usuari pot “viure” el drama de les hipoteques a través d’un personatge de ficció. És un espai que podem considerar de televisió social per les seves característiques participatives més que per la disposició d’eines pròpies del fenomen.

Il·lustració 6. RTVE Lab

Font: Elaboració pròpia

La CCMA, i concretament TV3, van iniciar un procés de renovació dels seus espais web -i especialment del 3alacarta- per oferir un nou espai que unifiqués el disseny i la connexió de totes les plataformes. Concretament, el 3alacarta és un web de vídeo en directe i offline que permet a l’usuari accedir als seus continguts favorits, sense necessitat de registre, i difondre total o parcialment els vídeos a través d’un complement de xarxes genèric. La plataforma no compta amb l’opció de creació d’una comunitat d’usuaris i tampoc possibilita la comunicació directa o la sincronització del contingut.

En aquesta línia, l’extensió mòbil és una versió més bàsica a nivell de disseny de la plataforma web però amb la mateixa funció. Podem destacar com a únic espai de participació la secció específica per posar-se en contacte amb “atenció a l’audiència”. Es pot observar en la següent imatge, en la part inferior, les opcions per a difondre i guardar com a favorit el contingut disponibles quan l’usuari accedeix a un vídeo:

Il·lustració 7. Aplicació TV3

Font: Elaboració pròpia

Cal comentar que la CCMA desenvolupa altres productes, com les aplicacions segona pantalla de programes com Oh happy day!, El Gran Dictat i Super 3. L’increment de l’oferta respon a una estratègia de constant adaptació a l’ecosistema mediàtic. En particular, l’aplicació del concurs musical Oh happy day! inclou novetats com el reconeixement de l’àudio del programa per part del dispositiu de l’usuari, acció que desencadena diferents seccions i/o continguts extres. A banda d’això, tot i no comptar amb laboratoris digitals amb plataforma pública com l’exemple de RTVE, sí que disposa d’un departament d’innovació encarregat de tot allò relacionat amb la televisió social i amb la creació de formats interactius i transmèdia, entre d’altres.

Per últim, a l’àmbit estatal, hi ha una aplicació que, pel seu èxit, és necessari mencionar. MTVxtra va ser desenvolupada per al programa Gandia Shore com a producte segona pantalla que, com Atresconecta, oferia als usuaris l’oportunitat d’interactuar amb el programa. Podem considerar que és la primera aplicació que barreja opcions de televisió social amb el format de la telerealitat. Presenta un sistema de reconeixement d’àudio mitjançant el qual el mòbil detecta que l’espectador està consumint el programa a la televisió. Quan l’aplicació reconeix les marques d’aigua de l’àudio del programa convida l’usuari a participar en diferents activitats paral·leles i li ofereix continguts extres. És, actualment, l’aplicació second-screen més descarregada del mercat de la televisió social a Espanya. Es pot veure una imatge de l’aplicació a continuació on, al marge superior esquerre, s’observa la icona d’identificació d’àudio:

Il·lustració 8. Captura de pantalla de l'aplicació MTVxtra

Font: Imatge del desenvolupador

Regne Unit

El Regne Unit destaca per les aportacions des del servidor públic. La British Broadcasting Corporation (BBC) proposa un sistema de televisió a la carta i streaming també present al mercat mòbil. Sota el nom de iPlayer ofereix a l’usuari la possibilitat de consumir tot el contingut produït per la BBC, difondre total o parcialment el contingut en les xarxes socials o recomanar el contingut als seus contactes mitjançant un sistema de recomanació intern amb el qual pot rebre contingut personalitzat en funció del què consumeixi. Els espais requereixen registre de perfil per part de l’usuari per poder accedir a tots els serveis descrits, a més d’un reconeixement de l’adreça electrònica (IP) on es comprova que el dispositiu es troba al Regne Unit. A continuació es pot visualitzar la plataforma en web i mòbil:

I·lustració 10. iPlayer (1) web i (2) aplicació mòbil

Font: Elaboració pròpia

Les actuacions de l’ens públic britànic no es limiten a l’iPlayer. La BBC té un media lab i una secció de recerca, el BBC Media Action, i proposa als usuaris l’espai participatiu per excel·lència, El BBC Taster. És una plataforma web que recull tota mena de propostes en formats interactiu, immersiu i transmèdia. Tot i que no té totes les funcions possibles de la televisió social, com la comunicació interna i la creació de comunitat, l’usuari pot interactuar amb tots els continguts, donar la seva opinió, recomanar al mateix web la continuació d’un format votant a través d’enquestes i proposar idees a través de diversos canals perquè es plantegi  la producció.

Les corporacions privades britàniques, per la seva banda, no presenten diferències significatives si les comparem amb la BBC. Tot i així, Channel 4 va ser la primera en fer un llançament, l’any 2013, d’una aplicació segona pantalla que inclou la sincronització del dispositiu de l’espectador amb l’emissió en directe. Així, es desbloquegen continguts o es demana a l’usuari la participació en enquestes o votacions. Actualment, tant Channel 4 com  ITV presenten espais web i les seves extensions mòbil sense opcions per a la creació de comunitats i comunicació directa. Channel 4 ofereix tot un sistema d’alertes de contingut per a l’usuari en base al qual es manté el sistema de recomanacions. La difusió i la sincronització en les xarxes socials estan disponibles, especialment a través de Twitter i Facebook. ITV presenta les mateixes funcions amb un sistema d’alertes més complex que avisa l’usuari, tot i que no estigui utilitzant l’aplicació. Ambdues requereixen el registre dels usuaris, que amb els seus comptes accedeixen a les funcions descrites. Es poden observar a continuació els webs i les extensions mòbil de tots dos canals:

Il·lustració 11. (1) Channel 4 a la carta (dalt) i aplicació segona pantalla (baix) i (2) ITV Hub a la carta (dalt) i aplicació mòbil amb opcions segona pantalla ITV (baix)

Font: Elaboració pròpia

Estats Units

La situació als Estats Units és molt més complexa. Com hem vist a l’inici d’aquest informe, és el país que té un major consum segona pantalla del grup analitzat. Conseqüentment, l’oferta de les empreses audiovisuals en els espais web i aplicacions mòbil és molt elevada. Per aquesta raó hem fet una selecció representativa dels espais de televisió social disponibles a Estats Units. Com que aquest és, a més, un mercat transnacional, molts dels productes tenen la seva versió per a la resta del món. En tot cas, la mostra que aquí presentem ha estat seleccionada seguint criteris de popularitat (nombre de descarregues i usuaris), valoració del món professional, possibilitats de participació i antiguitat, etc.

Així, per continuar amb l’estructura que hem seguit amb els altres països, parlem primer del web i l’aplicació PBS Kids desenvolupada per l’operador públic estatunidenc. Aquesta aplicació ofereix un web i una aplicació mòbil on el públic infantil té disponibles múltiples seccions participatives, generalment relacionades amb l’entreteniment, com ara concursos, jocs o seccions per a enviar preguntes. No hi ha disponibles funcions de difusió i sincronització del contingut, quelcom que podem considerar lògic tenint en compte el públic objectiu. Els usuaris sí que poden construir i participar en comunitats al voltant de les produccions. En les següents imatges podem observar com a l’espai web i al mòbil hi ha disponibles tot un seguit de seccions que conviden a la interacció:

Il·lustració 12. Espai web i aplicació PBS kids vídeos

Font: Elaboració pròpia

Deixem de banda el contingut infantil i ens endinsem en la indústria de la producció i la distribució per parlar de HBO Go, Hulu, Amazon prime video i Netflix. Totes van ser creades com a canals de pagament, competència del cable i entre ells mateixos. Les quatre empreses nord-americanes són productores que ofereixen als seus espais productes originals i distribuïdores de contingut aliè. HBO Go és l’aposta de vídeo a la carta on l’usuari pot veure a través de web i mòbil una àmplia oferta de sèries i pel·lícules. Pel que fa a la dimensió social, cap dels espais permet comunicar-se entre els usuaris, tot i que aquests passen a formar part de la comunitat HBO en registrar-se. La difusió del contingut està disponible a través d’un complement de xarxes específic de Facebook i Twitter, però la sincronització no. Mostrem en la següent imatge les opcions per a difondre contingut que té disponible l’usuari quan accedeix a un vídeo:

Il·lustració 13. Aplicació mòbil HBO Go

Font: Elaboració pròpia

Hulu va suposar una autèntica innovació quan es va crear el 2007, pel model negoci que aprofitava la tecnologia streaming per a oferir a l’usuari contingut amb un  preu reduït o gratuït, que l’empresa compensava amb la introducció de publicitat. Però pel que fa a la dimensió social, la plataforma i l’aplicació de vídeo no tenen gaire funcions disponibles. L’usuari pot participar en una comunitat que aprofita els comentaris i les recomanacions però no comunicar-se amb altres. La difusió està garantida amb un complement de xarxes genèric, l’usuari tria la xarxa preferida, però no la sincronització en directe del contingut. La imatge que presentem a continuació mostra l’aparença de l’aplicació  i el complement de difusió esmentat, que es troba en la part superior de qualsevol vídeo escollit:

Il·lustració 14. Aplicació mòbil Hulu

Font: Elaboració pròpia

La competència directa d’aquest servei és Netflix, una plataforma web i mòbil on l’usuari pot trobar, cada vegada més, produccions pròpies o coproduccions amb  una important acollida per part de la crítica i els espectadors. La novetat de Netflix és que té un sistema de recomanació que mesura el consum de l’usuari i no només les seves valoracions. Aquest sistema de recomanació en constant millora és un dels atractius diferenciadors de l’empresa. Però si observem l’adaptació a la televisió social, succeeix el mateix que a Hulu quant a la participació dels usuaris en una comunitat, on es pot comentar i recomanar el que es veu però no comunicar-se amb altres. Les opcions de difusió són també a través d’un complement general de xarxes. La novetat la podem trobar en què Netflix permet la creació de diversos perfils en el mateix compte perquè cada usuari rebi recomanacions adequades a les seves preferències. La sincronització no està disponible. Mostrem una imatge on es poden observar totes les possibilitats de participació de l’usuari quan inicia el visionat:

Il·lustració 15. Aplicació mòbil Netflix

Font: Elaboració pròpia

L’Amazon prime video va començar l’any 2006 com un servei de videoclub que va anar evolucionant, fins avui. Aquest procés de canvi fins a l’actual web i aplicació respon a factors com l’augment de la competència, l’especialització dels espais de consum de vídeo o la millora de l’emissió de qualitat multiplataforma. Amazon ofereix un complet catàleg de sèries i pel·lícules que s’ha ampliat amb l’entrada de produccions pròpies, seguint l’estratègia de l’esmentada Netflix. La dimensió social no presenta diferències significatives amb la competència. També s’ha apostat per un sistema de recomanació que se sustenta en el registre de l’usuari i les valoracions que aquest en fa del que veu. La participació en la comunitat es redueix a aquesta funció de recomanació i valoració i no és possible comunicar-se internament. La difusió es realitza a través d’un complement de xarxes i la sincronització no està disponible. Presentem la pàgina web que troba l’usuari nord-americà quan accedeix per primera vegada a la plataforma:

Il·lustració 16. Espai web d'Amazon prime vídeo

Font: Elaboració pròpia

Per finalitzar, ens traslladem a l’àmbit televisiu per analitzar un dels webs i aplicacions segona-pantalla més exitosos als Estats Units, Conan O'Brien's Team Coco, i també la que va ser una de les pioneres en plataformes de televisió social, Getglue, que va tancar l’any 2014 després d’un procés d’absorció. En primer lloc, l’aplicació del programa de Conan O’Brian que s’emet a la TBS ofereix a l’usuari una immersió al programa a través d’un sistema d’emissió en 3D i 360 graus. Aquesta mena de participació a través de la realitat virtual obre una nova finestra a les dimensions de la televisió social. En relació a altres funcionalitats, l’usuari rep alertes en directe quan comença una nova secció, pot veure continguts i escenes extres, difondre qualsevol vídeo a través d’un complement de xarxes específic i sincronitzar-se amb el directe. No és possible la creació o participació en una comunitat d’usuaris, tot i el sistema de valoració i comentaris als vídeos. A les següents imatges es pot veure el web i la versió mòbil, que compta amb més funcionalitats segona pantalla:

Il·lustració 17. (1) Espai web de Team Coco i (2) aplicació mòbil.

Font: Elaboració pròpia

En segon lloc, Getglue, actualment TVTag, va suposar una novetat. Basant-se en un sistema d’incentius, premiava els usuaris que indicaven què estaven veient amb un sistema de check-in. Per tant, passava d’una forma de sincronització passiva usuari-contingut a una d’interactiva. Entorn de l’aplicació es va crear una nombrosa comunitat que podia comunicar-se amb altres usuaris més enllà dels sistemes de recomanació que oferien altres plataformes de la competència. Getglue va deixar de ser una plataforma de distribució en línia de contingut audiovisual per hibridar-se en una xarxa social en si mateixa. Els usuaris podien prescindir de difondre a través dels complements de xarxes i gaudir d’un producte all-in-one. En qualsevol cas, la iniciativa va decidir tancar les plataformes l’any 2014 i l’aplicació en mercat iOS a principis de 2015 per -segons raons oficials- “dedicar esforços a altres inversions”.

Anàlisi del conjunt

Donat el volum de les dades presentades, hem volgut sintetitzar la informació en una taula que recull les característiques de televisió social (comunitat, comunicació, difusió i sincronització) disponibles als webs i aplicacions mòbil analitzats. No tenim en compte altres aspectes comentats, com les vies de participació mitjançant entreteniment o els laboratoris d’innovació:

Taula 1. Anàlisi de les plataformes i aplicacions en funció de les variables de televisió social

Font: Elaboració pròpia a partir de Cesar i Geerts (2011)

Per concloure, hem intentat mostrar un recorregut que comença amb què entenem per televisió social i quines característiques han de complir els espais web, mòbil i de televisió intel·ligent per integrar-se dins d’aquest model. El nostre recorregut ha mostrat quina és la situació de les plataformes de televisió públiques i privades i els seus productes a la carta i segona pantalla en el mercat anglosaxó i l’espanyol. Cal mencionar que hem fet un esforç de resum i que plantegem per a futurs estudis continuar amb el mapeig i actualitzar les dades, que han estat analitzades entre desembre i febrer de 2016.

En la segona part de l’informe presentem una anàlisi exhaustiva de la integració de la televisió a Catalunya, atenent a les característiques ja presentades de la televisió social.

 


[1] Aquest primer estudi sobre la televisió social dels prestadors televisius catalans s’ha centrat exclusivament en les pàgines i serveis corporatius generals de cadascú. Per tant, en els valors resultants no s’han incorporat les dades de l’activitat “social media” dels programes de les televisions. Aquesta anàlisi serà objecte de posteriors estudis, ja que si s’integrava la cobertura social dels programes amb la cobertura social general, els resultats del balanç comparatiu haurien quedat distorsionats pel volum de programació de cada operador de televisió.