Esteu aquí

La televisió de pagament ha arrelat poc a Catalunya fins ara, i menys que a Espanya

Versió per imprimir

Versió PDF

JOAN M. CORBELLA
maig 2015

El context internacional mostra una gran disparitat de situacions en la televisió d’accés condicionat

Telefónica ha rebut la llum verda de l’autoritat reguladora espanyola, la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) per a controlar definitivament la plataforma de televisió de pagament per satèl·lit Canal+. Amb aquesta jugada –si no hi ha un descarrilament a darrera hora per decisió del govern o per pressions desesperades dels competidors, que ja han fet tot el que han pogut els darrers mesos- es convertirà en l’operador de les dues ofertes amb més abonats a l’estat espanyol, tot i que estarà sotmesa a importants restriccions d’explotació per a facilitar la supervivència dels altres operadors i els que puguin venir.

Però la curta història de la televisió de pagament a Espanya està plagada de bons propòsits amanits amb desencerts empresarials, ambicions desmesurades, intervencions polítiques determinants que han condicionat en gran mesura la seva viabilitat i acusacions als ciutadans per posar en risc la indústria amb les seves actituds poc respectuoses amb els drets d’altri.

El resultat és un escàs desenvolupament del nombre de subscriptors si es compara amb els principals països de l’entorn, i encara és més baix a Catalunya que a la resta de l’estat. A l’espera de les dades territorialitzades per comunitats autònomes del 2014, que poden fer canviar el sentit del que aquí es presenta, a continuació s’ofereixen les dades de l’evolució recent.

Subscriptors a plataformes de televisió de pagament a Catalunya i Espanya, 2007-2013

La cautela en referència a la necessitat d’observar l’any 2014 amb atenció és deguda a que en aquest exercici es va produir una acceleració molt important del nombre de subscriptors, precisament de la mà de Telefónica amb el seu servei Movistar TV, que en oferir-lo integrat en paquets de fins a cinc serveis (Fusion TV) molt atractius comercialment va incorporar a la televisió de pagament prop d’un milió de nous abonats en un any, com es pot comprovar a la taula següent.

Abonats a la televisió de pagament a Espanya, al tercer trimestre de cada any

Xifres en milers d’abonats

Caldrà veure com la resta d’operadors aconsegueixen competir, però a hores d’ara tot fa pensar que per damunt dels operadors tradicionals de satèl·lit i cable, les telecos guanyen la partida, com està començant a passar en altres països. La seva capacitat de comprar drets i produir continguts premium, per a integrar-los amb una proposta de serveis de telefonia i banda ampla és la clau per a desllorigar el mapa existent. Per tot això, les mesures imposades per la CNMC tindran una transcendència enorme en la configuració del mercat, juntament amb les actuacions dels operadors amb les noves regles del joc.

L’entorn europeu

La reestructuració del mercat espanyol es produeix just quan diversos dels països amb un sector audiovisual més desenvolupat comencen a experimentar uns moviments i fenòmens dins el mercat de la televisió de pagament que permeten albirar el pas a una segona generació d’aquesta indústria, que probablement s’assemblarà poc al que hem vist fins ara.

Així, des de fa anys als Estats Units hi ha una preocupació palpable per la progressiva reducció del nombre de subscriptors a les diverses plataformes de televisió de pagament. Tot i que quantitativament és un fenomen encara poc apreciable, com reiteradament venen assenyalant diversos informes[1], i per tant el seu impacte econòmic sobre la indústria encara és escàs, configura una tendència que alerta els analistes i les empreses, i ja han generat una denominació específica: el cord-cutting. La crisi econòmica, l’hàbit de veure els continguts televisius en dispositius altres que el televisor, i el preu creixent dels serveis degut sobretot al cost dels continguts d’esports són factors clau del fenomen. Després hi tornaré.

A Europa, empreses d’anàlisis sectorial no han trigat a avaluar si aquest fenomen es comença a produir també. Les respostes són contradictòries, però en general es coincideix a indicar que el cord-cutting no és una realitat perceptible, ni tan sols en països amb una extensa tradició de televisió de pagament i gran implantació del cable o el satèl·lit. Així ho indica l’estudi de Digital TV Research[2] publicat aquest mes d’abril.

De cara al futur, com es pot veure en el gràfic, el patró per al conjunt d’Europa occidental (anàlisi de 18 països) s’assembla al que es dóna a Espanya fins ara: la consultora considera que la taxa de penetració (sumant totes les modalitats), passarà en els 18 països del 56,7% de 2014 a 60,4% de les llars l’any 2020. Un creixement moderat, però creixement, deixant lluny globalment el cord-cutting. Si el 2010 hi havia 92,86 milions d’abonats, i el 2014 eren 96,4 milions aquest any 2015 n’hi haurà 99 milions i el 2002 preveuen que arribem a 104,81.

En els seus pronòstics inclouen que l’IPTV sobrepassi en subscriptors ja aquest mateix 2015 el satèl·lit. L’IPTV entre 2014 i 2020 augmentarà un 37%, amb 8,6 milions més, mentre que el satèl·lit amb prou feines pujarà un 5% i 1,2 milions de nous subscriptors. Pel seu costat, la TDT de pagament a penes pujarà, i el cable digital creixerà gràcies ala incorporació de les restes d’abonats a xarxes analògiques.

Pel que fa als ingressos del sector, la consultora considera que en conjunt es mantindran estables, estancats en els 32.000 milions de dòlars per al conjunt dels 18 estats. El satèl·lit i el cable estaran en els anys immediatament propers en condicions de resistir, atès que la caiguda d’ingressos es preveu lenta. Per al satèl·lit, d’ençà de 2011 els ingressos baixen tot i l’augment d’abonats, i en el cas del cable ho venen fent des de 2013 -tot i l’absorció progressiva dels darrers usuaris que encara estaven en xarxes de servei analògic-. La dada més important però, fa referència al pronòstic que els serveis d’IPTV doblaran els ingressos l’any 2020 respecte a les xifres de 2010, tot i que mentre que fins ara han crescut molt ràpid, a partir del 2015 ho faran molt més moderadament.


L’explicació al fenomen de l’estancament de la facturació del sector tot i l’augment d’abonats rau en l’aparició de molta més competència en el mercat, que equilibra amb uns ingressos televisius per usuari (ARPU TV) més baixos l’increment del nombre de subscriptors. I apunten també com a segona causa l’impacte sobre els preus d’oferta que tindrà la concurrència dels serveis OTT i SVOD.

Com he indicat, però, no hi ha unanimitat en l’anàlisi de la situació a Europa, o al menys hi ha matisacions. Així, un estudi de IHS (grup al qual pertany la reputada Screen Digest) alertava sobre l’arribada del cord-cutting, en informar que hi havia dotze països europeus en què el nombre de subscriptors a la televisió de pagament baixava en el primer trimestre de 2014, encara que només un (Itàlia) era dels cinc grans estats. Entre els altres destaquen Bèlgica, Dinamarca, Holanda, Noruega i Suècia.

Pel que fa a les causes, IHS apuntava a la combinació de factors com ara la crisi econòmica, la presència dels serveis de SVOD de Netflix i Amazon i l’augment de la capacitat d’elecció de tecnologies a les llars. Amb tot, altres institucions posaven en dubte que els resultats de l’estudi de IHS duguin a concloure que la davallada de la televisió de pagament sigui real. Sobretot a partir del creixement d’Espanya, el Regne Unit i també de França i Alemanya. Més aviat consideren que cada mercat té unes particularitats que expliquen en part les xifres.

Sigui com sigui, hi ha un tret comú en tots els casos. Si la televisió de pagament augmenta és sobretot gràcies a les propostes IPTV de les operadores de telecomunicacions, que van guanyant terreny en la batalla. Al seu costat, la televisió per satèl·lit creix degut al fet que encara disposa de molts dels continguts de primer rang en força països (sobretot esports com el futbol, els de motor i el rugbi), malgrat que en d’altres està començant a experimentar la mateixa pèrdua de competitivitat del cable. Com es pot veure en les taules que segueixen, elaborades sobre les estadístiques de l’Observatori Europeu de l’Audiovisual, el gran factor de canvi és la presència de la IPTV.

Evolució de la televisió de pagament a Europa, per plataformes d’accés

Xifres en milers de subscriptors/llars amb el servei

Més enllà d’aquestes xifres globals, amb les dades de l’Observatori Europeu es pot contrastar les grans diferències que hi ha entre els països, per motius històrics com ara la gran presència tradicional del cable analògic als estats centreeuropeus, per la rapidesa de la desregulació que va facilitar l’expansió de la televisió per satèl·lit al Regne Unit, les accions polítiques de foment i restricció de plataformes en altres llocs, o per les pròpies dinàmiques del mercat en tots els països. Les taules següents mostren aquesta diversitat de resultats.

Pel que fa al cable, l’estancament i lleugera recessió és la tònica general a tota Europa, ja sigui per saturació (la immensa majoria de les llars connectades) o perquè en el moment del llançament ja hi havia altres alternatives al mercat, com és el cas d’Espanya.

Evolució del nombre de subscriptors a la televisió de pagament per cable a Europa, 2007-2013

Selecció de països. Xifres en milers d'abonats a xarxes de cable (analògic+digital)

Quant al satèl·lit, més enllà de l’alentiment en la progressió del Regne Unit amb Sky liderant sempre el sector de la televisió de pagament (més del doble que subscriptors de cable i  només amb una incipient competència de BT en IPTV des del 2013), és destacable que a França i Alemanya segueix progressant, ben al contrari del cas d’Itàlia, on Sky no ha pogut tenir mai tots els drets esportius i ha frenat la seva expansió. Més enllà d’aquests casos, la situació és de quasi estancament en la majoria dels països, o inclús de davallada significativa, com s’esdevé als països escandinaus.

Evolució del nombre de subscriptors a la televisió per satèl·lit a Europa, 2007-2013

Selecció de països. Xifres en milers d'abonats

En el cas de la TDT de pagament, poques paraules calen per a descriure la situació que ofereix la taula següent. Només a Itàlia ha tingut èxit fins ara, degut al fet que una part de les retransmissions esportives s’ofereixen exclusivament en aquesta plataforma. A França, la política de dedicar una part dels nous canals a l’oferta de pagament ha permès mantenir una certa presència de la TDT, i en la resta dels estats es manté en una situació marginal o directament és inexistent.

 

Evolució del nombre de subscriptors a  serveis de TDT de pagament a Europa, 2007-2013

Selecció de països. Xifres en milers d'abonats


 

Només la televisió per IP mostra una evolució positiva en la majoria dels països d’Europa, i especialment destacada en els casos de França, Holanda i Bèlgica. L’oferta de paquets integrats de serveis per part dels operadors de telecomunicacions ha propiciat aquest creixement, tot i que en partir de zero respecta a les plataformes competidores encara és aviat per a fer pronòstics sobre el seu desenvolupament a mitjà termini. En gran part, dependrà de la capacitat d’aquests operadors d’adquirir drets de continguts atractius o de llançar-se a la producció pròpia. Això sense comptar amb la progressiva competència dels serveis de SVOD i OTT, terreny en el que també seran presents, amb tota probabilitat.

Evolució del nombre de subscriptors a la televisió per IP a Europa, 2007-2013

Selecció de països. Xifres en milers de llars que compten amb IPTV

L’escenari dels Estats Units

La referència del que succeeix als Estats Units és imprescindible per a completar la mirada sobre el futur de la televisió de pagament, malgrat que l’estructura i dinàmica del seu sistema audiovisual no té res a veure amb el model europeu. La llarga trajectòria de predomini de la pay TV sobre els canals en obert, que la majoria de la població rep a través de xarxes de cable o de plataformes de satèl·lit, i l’existència d’un gran mercat  de canals temàtics al costat de les tradicionals networks, obliga a la màxima cautela a l’hora de traslladar les tendències a l’altra banda de l’Atlàntic.

Així, el fenomen del cord-cutting, una realitat als Estats Units, encara que sobreponderada en termes numèrics, s’explica per l’elevat cost de les factures de subscripció i l’excés d’oferta contractada obligatòriament pels usuaris. Això ha generat la demanda creixent de serveis a mida, podent seleccionar els canals –com acaba de regular el Canadà- en un fenomen que s’ha anomenat unbundling. El problema nou rau en el fet que tota l’economia del sistema de televisió de pagament estava basat en els lots de canals obligatoris, i si segueix aquesta tendència, pot desencadenar una desestabilització general de la indústria. Si a això s’afegeix el fet que una part important de joves s’instal·len en la tendència zero television (no tenen receptor, miren la televisió a través de l’ordinador, la tablet o el mòbil), es facilita per un costat l’eclosió de serveis a la demanda (SVOD) com Netflix, Amazon o Hulu Plus, i per l'altre que recentment els propis canals hagin llançat alternatives OTT de subscripció individualitzada a cadascun, amb l’avantatge de ser accessibles de forma ubiqua (TV everyehere).

En aquesta dinàmica, per tant, tampoc és estrany que els serveis oferts per les operadores de telecomunicacions avancin posicions en el mercat de la televisió de pagament, davant les propostes tradicionals de cable i satèl·lit, com es pot veure a la taula següent, de la consultora Leichtman Research Group.

Balanç dels principals serveis de televisió per subscripció als Estats Units, 2014

Amb tot, una altra descoberta s’està produint als Estats Units: en comptes de substituir la subscripció a plataformes de televisió de pagament, una part de la població afegeix la contractació de serveis tipus Netflix. El gràfic següent de Marketingcharts[3] il·lustra aquesta situació. 

 

 

 

[1][1] Vegeu els informes trimestrals de Leichtman Research Group. El darrer, a http://www.leichtmanresearch.com/press/030315release.html
[2] Font: Digital Tv Research (abril 2015): Digital TV Western Europe Forecasts.
[3] Marketingcharts 16 de desembre de 2014, amb dades de PWC. Majority of Pay-TV Subscribers Also Report Having Netflix Subscriptions.