Esteu aquí

Estudi aplicat al sistema televisiu català (Part 2)

Versió per imprimir

Versió PDF

Pablo Gómez-Domínguez
març 2016

Televisió social a Catalunya

Presentació

Estudi aplicat a les televisions catalanes

Període

Corpus d’anàlisi

El model de televisió social al mercat televisiu català

Integració en el model de televisió social

Xarxes socials

Espai web

Aplicacions mòbil

Índex d’Integració en la Televisió Social (ITTS)

Annex

Matrius d’anàlisi web, mòbil i de xarxes socials

Dades  de les xarxes socials per televisió

Adreça web de les televisions

Índex d'integració en la televisió social per televisió

 

La televisió social, més coneguda pel seu nom anglès Social TV, és un pas més en l’evolució de la televisió millorada (enhanced television) i la televisió interactiva en un escenari de nous mitjans. El sorgiment d’aquest nou paradigma dels mitjans de comunicació no té data definida però si lloc, els Estats Units d’Amèrica. És en el mercat mediàtic anglosaxó, que sol marcar les tendències a la resta de mercats occidentals, on es va començar a hibridar la televisió en noves plataformes.

Avui aquest és un tema força tractat al món acadèmic i a la premsa especialitzada, però és necessari continuar l’anàlisi, explorar en la proximitat i aportar definicions. Amb aquests objectius, l’OPA proposa aquest informe que es divideix en dues parts. En la primera s’aporta la conceptualització de la televisió social i els seus components, amb exemples de la seva extensió al mercat espanyol, català, dels Estats Units i britànic. En la segona part, es presenta el resultat d’una recerca aplicada a la televisió a Catalunya, amb els casos de Televisió de Catalunya (TV3), 8TV i les televisions locals. L’objectiu d’aquest estudi és avaluar la producció de les corporacions en televisió social: espais web, xarxes socials i aplicacions mòbil. La comparativa entre les televisions locals, TV3 i 8TV, tot i ser conscients de les seves diferències de públic objectiu, pressupost o contingut, ens permet mostrar el contrast entre aquests dos nivells territorials.

L’avaluació de la televisió a Catalunya envers el model de televisió social ens ha permès arribar a conclusions significatives. Se’n poden destacar tres, que emmarquen l’estat actual de l’activitat de televisió social dels operadors televisius de Catalunya, almenys pel que fa als seus espais corporatius[1]:

  1. De forma general, les televisions es troben presents a les xarxes socials a través de perfils corporatius, però l’ús mitjà dels comptes s’apropa, en molts dels casos, a 0.
  2. Els espais webs tenen la funcionalitat clara d’oferir continguts a la carta i difícilment l’usuari troba eines per participar, comunicar-se amb altres o sincronitzar el contingut amb les xarxes socials.
  3. Les aplicacions mòbil estan lluny de convertir-se en espais second-screen i ara són, o bé una extensió de les pàgines web com a contenidors de vídeos, o bé un portal únicament informatiu on l’usuari no té cap opció per participar.
  4. Tenint en compte els resultats presentats, podem afirmar que, pel que fa a plataformes corporatives, la televisió a Catalunya es troba majoritàriament encara en un model tradicional de radiodifusió, que descriu l’espectador com a consumidor passiu en comptes d’un usuari actiu que participa en els espais digitals que té a l’abast. En resum, cal fomentar la renovació dels espais web i mòbil, invertir en la interacció en xarxes socials i entendre l’espectador com a un subjecte participatiu no només en els espais dels programes.

L’estudi inclou la proposta d’un Índex d’Integració en la Televisió Social (IITS) que agrupa els resultats obtinguts en xarxes socials, web i mòbil. Aquest índex informa, a trets generals, que les televisions fan un esforç per crear i mantenir comptes a les xarxes socials però obvien desenvolupar espais veritablement interactius, adaptats a l’ecosistema mediàtic contemporani, que aprofiti el potencial dels entorns web i mòbil.

En definitiva, la segona part d’aquest informe ofereix dades de la manca d’integració de les televisions catalanes en el model de televisió social, des de la perspectiva dels espais corporatius, no dels programes individualitzats.

L’estudi ha estat realitzat entre novembre de 2015 i febrer de 2016, i les dades del treball de camp de Catalunya corresponen als períodes següents, per a cada àmbit:

  • L’anàlisi de xarxes socials es va dur a terme entre els dies 11 i 21 de gener de 2016.
  • L’anàlisi de les pàgines web es va dur a terme entre els dies 25 i 30 de gener de 2016.
  • L’anàlisi d’aplicacions mòbil es va dur a terme entre els dies 26 de gener i 16 de febrer de 2016.

Aquest estudi es proposa, com a objectiu general, avaluar la integració de Televisió de Catalunya, 8TV i les televisions locals al model de televisió social en les seves tres dimensions:

  • Xarxes socials
  • Espai web
  • Espai mòbil

Apliquem una metodologia mixta amb l’anàlisi de contingut com a principal eina. Aquest anàlisi de contingut utilitza una graella de variables i categories pròpies i adaptades d’altres estudis com ara els de Cesar i Geerts (2011)[2] i Freixa, Ribas i Codina (2015)[3]. L’anàlisi de contingut ens permet abordar de forma sistemàtica un examen mai aplicat sobre la situació de la televisió al nostre país. En resum, aquesta avaluació és un estudi de cas múltiple que se centra en els dos nivells de comunicació pública a Catalunya, el nacional i el regional o local, per estudiar:

  • La presència i l’ús de les xarxes socials dels perfils corporatius de les televisions
  • Les possibilitats de participació de les webs corporatives de cada mitjà 
  • La presència i les eines de participació disponibles a l’entorn mòbil de les televisions mitjançant aplicació en sistemes Android i iOS

S’han desenvolupat tres matrius d’anàlisi específiques per a cadascuna de les dimensions esmentades Sobre la matriu que analitza les plataformes web i les aplicacions mòbil, cal aclarir les variables de selecció de contingut, de comunicació directa, comunitat i de seguiment i actualització adaptades de l’estudi de Cesar i Geerts (2011):

  • Selecció de contingut i difusió compartida: eines que permeten l’enviament d’informació a través d’enllaços simples o mitjançant aplicacions per suggerir o convidar algú a escoltar, veure o llegir el contingut recomanat.
  • Comunicació directa: eines de connexió per so, vídeo o de forma escrita (xats) per comentar els continguts en temps real.
  • Comunitat: eines per a la creació de comunitats a l’entorn d’un canal o un programa específic.
  • Seguiment i actualització: eines de visualització en temps real d’allò que més es consumeix i de sincronització del contingut que veu l’usuari amb els seus comptes en xarxes socials.

Les matrius completes amb les dimensions i variables d’anàlisi es poden consultar a l’annex d’aquest informe.

Període

El treball amb l’entorn digital fa que els períodes d’anàlisi siguin fonamentals. Variables com el nombre d’usuaris, les publicacions, l’ús mitjà de les xarxes socials o les valoracions de les aplicacions mòbil poden variar desprès de la publicació d’aquest informe. Per tant, és necessari explicitar quan vam analitzar cadascun dels espais:

  • L’anàlisi de xarxes socials es va dur a terme entre els dies 11 i 21 de gener de 2016.
  • L’anàlisi de les pàgines web es va dur a terme entre els dies 25 i 30 de gener de 2016.
  • L’anàlisi d’aplicacions mòbil es va dur a terme entre els dies 26 de gener i 16 de febrer de 2016.

Corpus d’anàlisi

La mostra de televisions locals es va seleccionar de tres fonts. En primer lloc, la Xarxa de Televisions Locals a partir del seu directori web de la XTVCAT. Aquest directori ofereix un mapa interactiu amb les localitats que disposen de ràdio, televisió i sistemes mixtos amb els dos mitjans integrats. Però aquest mapa no està actualitzat i conté televisions que actualment no emeten, o li manquen televisions que estan presents al web. Per això, la segona font és el directori de l’aplicació mòbil de la Xarxa, on hi ha un llistat de les televisions presents. Aquest llistat tampoc està actualitzat, però creuant dades entre web i aplicació mòbil es va poder elaborar la primera mostra. Com a tercera font, per completar el corpus, vam comptar amb l’últim informe BIAC del Consell de l’Audiovisual de Catalunya per, tot creuant dades amb la Xarxa, acabar d’elaborar el corpus definitiu de l’anàlisi.

Així, podem dir que aquest informe aporta a priori un primer llistat actualitzat de les televisions locals amb emissió per internet i TDT que no es pot trobar a les fonts citades, almenys amb dades actuals. El mapa final que utilitzem com a corpus d’anàlisi es pot observar en la següent imatge que, a més, conté un enllaç cap al nostre mapa en obert creat en plataforma Google Maps :

Aquesta imatge mostra un total de 53 televisions analitzades en els nivells especificats. Les televisions són, en funció de la seu i la seva titularitat, les que es recullen a la taula 1:

Taula 1. Relació de les televisions públiques i privades objecte d’estudi

(1) La RTVCardedeu és considerada una televisió comunitària tot i que per la seva dimensió i àmbit d’actuació l’hem inclòs com a televisió local
(2) Televisions no adscrites a la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya
Font: televisions adherides a la XAL i privades no adherides a la XAL. Elaboració pròpia

Els canvis en l’ecosistema mediàtic han permès desenvolupar nous sistemes de distribució i emissió dels continguts, i això ha impulsat la creació de televisions amb emissió per streaming o que, simplement, han emmagatzemat els continguts en nous serveis a la carta.

Així, com ja vam avançar a la publicació de resultats previs en el portal de l’OPA, oferim un gràfic complet sobre el suport d’emissió de cadascuna de les televisions analitzades. A trets generals, la majoria de televisions (24) ofereixen emissió per TDT, streaming i contingut a la carta. També hi ha un nombre important de canals (14) que només ofereixen TDT i continguts a la carta, deixant de banda l’emissió streaming. Només una minoria (2) emeten en TDT i tenen servei d’emissió en línia però no continguts a la carta.

Gràfic 1. Distribució de les televisions per suport d'emissió

Font: Elaboració pròpia

Integració en el model de televisió social

Els resultats que presentem a continuació respecten l’estructura en les tres àrees especificades al principi d’aquest apartat: xarxes socials, espai web i aplicacions mòbil. Obtindrem una visió clara sobre la presència dels mitjans a cada espai, l’ús que en fan, les eines d’interacció que posen a l’abast de l’audiència i la valoració que aquesta fa dels espais. Per acabar, mostrarem quina és la situació de cada televisió envers la integració al model de televisió social mitjançant un índex propi.

Xarxes socials

La presència a les xarxes socials és un indicador fiable de la integració de les televisions catalanes en el nou ecosistema mediàtic. Per aquesta anàlisi hem examinat els comptes corporatius de cada corporació a Facebook, Twitter, Youtube i Instagram. L’elecció d’aquestes xarxes respon a un criteri de nombre d’usuaris (Facebook i Twitter), antiguitat i component audiovisual (Youtube) i novetat (Instagram).

Els resultats que presentem en el gràfic següent mostren com les televisions segueixen els criteris citats per crear perfils a les diferents xarxes socials. Així, el massiu públic objectiu de Facebook i Twitter fa que siguin les preferides pels mitjans, amb un 88,9% de presència en ambdues xarxes. Aquest criteri es respecta a Youtube, on hem localitzat un 70,4% de televisions amb perfil en aquesta xarxa. Per últim, la novetat d’Instagram fa que aquesta sigui, amb un 31,5%, la xarxa amb menys perfils en el conjunt de les televisions.

Gràfic 2. Presència de les televisions a Facebook, Twitter, Youtube i Instagram

Font: Elaboració pròpia

D’altra banda, la creació dels perfils segueix una distribució irregular entre les televisions. Segons les dades que apareixen en els següents gràfics, podem dir que la majoria dels perfils per a cadascuna de les xarxes es va crear en paral·lel a la creació de les pròpies xarxes socials, o bé en moments en què aquestes ja eren prou conegudes i utilitzades. Aquest últim va ser el cas d’Instagram, on el 50% dels perfils analitzats es van crear a l’any 2015. La resta responen a l’altra situació, el gruix dels comptes a Facebook i Twitter de les televisions es concentra entre 2010 – 2012, mentre que els de Youtube es concentren entre 2006 i 20011, amb més d’un 55% del total de perfils creats en aquest període.

Hem d’aclarir que en alguns casos minoritaris la data de creació dels perfils correspon a la data de creació de les televisions.

Gràfic 3. Distribució de les televisions en funció dels anys de creació dels seus perfils corporatius a Facebook, Twitter, Instagram i Youtube

Font: Elaboració pròpia

El nombre d’usuaris, seguidors o subscriptors de cada xarxa social informa de l’extensió del públic de la televisió, així com del suport “social” al seus perfils. Tot i que el factor demogràfic és fonamental per comparar els públics objectius i l’abast de cada mitjà, les dades obtingudes mostren que no podem establir una relació significativa entre aquest factor i el nombre d’usuaris. Grans poblacions presenten un nombre mínim d’adhesió a les xarxes i petites àrees, en comparació, aconsegueixen un important suport. Els resultats, que es poden consultar en els següents gràfics, poden considerar-se d’escassos. Cal dir que, lògicament, Televisió de Catalunya obté les millors dades del conjunt en tots el casos.

En línies generals, les televisions que acumulen entre 1000 i 1500 “m’agrada” als comptes de Facebook tenen el major percentatge, amb un 25% del total. Els perfils de Twitter presenten una tendència similar amb el major percentatge de perfils, el 18%, entre els 0 i els 500 followers. Instagram agrupa el 46% dels perfils amb entre 0 i 300 seguidors, però cal recordar que és la xarxa amb menys televisions presents. Per últim, els perfils de Youtube tenen el pitjor nombre de subscriptors del conjunt de xarxes socials amb un 38% dels comptes amb només entre 0 i 50 usuaris en les llistes de vídeo.

Gràfic 4. Agrupació dels perfils corporatius de Facebook, Twitter, Intagram i Yoube en funció del nombre d’usuaris

Font: Elaboració pròpia

L’últim indicador ens informa de l’ús mitjà que en fa cada televisió dels seus perfils a Twitter, Instagram i Youtube. Calculem aquesta xifra dividint el nombre total de publicacions, fotografies o vídeos pujats entre el total de dies des que es va crear el perfil.

Les dades, que presentem a continuació, mostren certes tendències que cal mencionar. Els perfils de Facebook que publiquen tan sols entre 0 i 2 publicacions de mitjana diària arriben al 62% de la mostra. Les televisions que publiquen fins a 2 tuits diaris són el 23% del total, amb tan sols un 9% que publiquen fins a 20 o més de 20 tuits al dia. Aquí la naturalesa informativa de molts del comptes, lligats a un contingut predominantment d’actualitat de les televisions locals, juga un paper fonamental. D’altra banda,  Instagram i Youtube presenten uns resultats que remeten a un ús ocasional. En els dos casos, el major percentatge de televisions presenta un interval de publicacions d’entre 0 i 0,5. A Youtube el percentatge de les cadenes que pugen més de 1 vídeo representa només el 20%, davant de les que no arriben a 1, que són més del 40%.

Gràfic 5. Distribució de les televisions en funció de l’ús mitjà diari (publicacions) dels perfils corporatius de Facebook, Twitter, Instagram i Youtube

Font: Elaboració pròpia

Els resultats d’Instagram es poden explicar per la recent aparició i penetració d’aquesta xarxa social al mercat espanyol. Això podria haver fet que les televisions encara no hagin descobert les seves utilitats i, per tant, no hagin posat en marxa estratègies per treure profit d’aquesta xarxa visual. El cas de Youtube, el baix ús sembla respondre més a una situació d’abandonament. Els comptes es van crear quan aquesta xarxa estava en el seu període àlgid i, amb el pas del temps, les televisions van aprofitar l’emigració massiva cap a Facebook i Twitter per deixar de mantenir els comptes. És una hipòtesi fàcilment contrastable amb l’observació de les publicacions de cada perfil: en analitzar-les, es comprova que la majoria es concentren en el període que hem mostrat en els gràfics anteriors, i que es desplomen amb el pas del temps.

Com a conclusió, cal dir que els comptes corporatius utilitzen escassament les xarxes, tot i l’extensió de la seva presència. Cal ampliar aquesta investigació amb un anàlisi qualitativa de les dades per observar quina és la funció dels missatges, escassos, publicats per les televisions als seus perfils. Tot i això, estudis recents avalen que tant quantitativament com qualitativa l’ús que en fan les televisions se centra en crear un marc referencial, com a font d’informació i no d’interacció. Precisament aquesta última característica és la que hauria de predominar en la dimensió més “social” del fenomen que ens ocupa. 

Els resultats complets per a cada televisió a cada xarxa social es troben disponibles en format gràfic i taules  a l’annex d’aquest document.

Espai web

La pàgina web va ser el primer espai als nous mitjans que van aprofitar les televisions per crear un lloc personalitzat. Actualment és el punt de referència de l’usuari que vol consultar els detalls de la cadena, els continguts, la programació i, si és possible, participar. La participació, en el model de televisió social, ha d’estar garantida mitjançant diferents vies. En aquest estudi hem definit les quatre principals (comunicació, difusió, sincronització i creació de comunitat), però també en podem trobar altres relacionades amb l’entreteniment, jocs, enquestes, amb l’àmbit informatiu, o fins i tot amb el corporatiu, com la defensa de l’audiència. Aquest apartat se centra en els resultats relacionats amb les possibilitats de participació que cada televisió posa a l’abast de l’audiència, a partir d’aquestes quatre dimensions. També oferim informació sobre altres aspectes com ara la presència a internet, els elements predominants al web o els models de disseny.

En primer lloc, totes les televisions analitzades tenen el seu propi espai web a excepció de dues: La Palma Televisió i 3 de vuit Televisió no presenten aquest espai. En el primer cas, els continguts s’allotgen en una pàgina de Youtube com una televisió a la carta, i en el segon cas només podem trobar web del grup editorial (El 3 de vuit), però no de la televisió. Per tant, aquestes dues queden excloses de la mostra en aquest apartat (a l’annex de l’estudi se’n poden consultar les adreces web).

En segon lloc, pel que fa al disseny web, un aspecte fonamental en la percepció de l’usuari, hem trobat que un 32% de les televisions analitzades usa una plantilla comuna proporcionada per la XAL i sota el domini de XIPTV. Aquest model compartit presenta petites modificacions entre les televisions i és bàsicament una plataforma de continguts a la carta. Les televisions poden personalitzar diversos aspectes com la informació corporativa, l’enllaç a les xarxes socials o l’organització de certs continguts. A continuació s’ofereix  un exemple de les webs amb aquest disseny:

Il·lustració 1. Pàgina web de Televisió del Ripollès amb disseny base de XIPTV
Font: Elaboració pròpia

Altres models trobats segueixen l’estructura d’un blog o de web textual amb estructura contínua vertical i un menú de selecció perquè l’usuari pugui navegar pel contingut. És l’exemple de RTV de Cardedeu o Televisió de Badalona. Tot i que en diferents nivells, com es pot observar en les següents imatges, totes dues segueixen aquest tipus d’organització.

Il·lustració 2. Pàgina web de (1) RTV Cardedeu i (2) Televisió de Badalona

Font: Elaboració pròpia

També hi ha televisions sense cap possibilitat d’interacció per part de l’usuari que hi accedeix. És a dir, portals estàtics on només és possible consultar la informació que la mateixa televisió ha fixat. Dos exemples d’aquest tipus de disseny són 25 Televisió i Canal 10 Televisió. Les següents imatges permeten comprovar que són més semblants a una fotografia fixa amb text que a una pàgina web audiovisual.

Il·lustració 3. Pàgina web de (1) 25 Televisió i (2) Canal 10 Televisió
Font: Elaboració pròpia a partir de pàgines web

L’últim cas que hem trobat és el de webs com els de la CCMA, BTV o 8TV, molt més desenvolupats que la resta de l’univers estudiat. Això vol dir un web interactiu, amb més possibilitats de navegació i un disseny adaptat al model 3.0 (que integra les xarxes socials). Hem d’entendre que són corporacions amb més recursos econòmics i de personal, amb departaments específics dedicats a aquestes qüestions. En aquestes webs, com podem observar a continuació, s’hi inclouen els continguts i les seccions, que es canalitzen a través de la pàgina inicial o corporativa per enllaçar amb altres espais de text, vídeo i/o fotografia.

Il·lustració 4. Pàgina web de (1) BTV i (2) CCMA

Font: Elaboració pròpia

En aquesta línia, tot i que la majoria de les pàgines web representen un canal de televisió i moltes ofereixen secció de contingut a la carta, no totes tenen com a element predominant el vídeo. Aquest és un factor important de la integració en el fenomen de televisió social, ja que la informació que es mostra a l’usuari hauria d’estar completament adaptada al contingut principal del mitjà.

Les dades, que s’ofereixen en el gràfic següent, presenten un alt percentatge de pàgines on el vídeo és l’element predominant, el 74% del total. Tot i aquesta xifra, encara un 18% de les televisions ofereix als usuaris espais webs on és la fotografia sobre el vídeo (un  frame) l’element predominant. Finalment, tan sols un 8% de les webs presenten el text com a element principal del contingut.

Gràfic 6. Element que predomina en els espais web de les televisions

Font: Elaboració pròpia

Per acabar aquest apartat, s’ha analitzat la presència als espais webs de les quatre característiques pròpies de la televisió social que hem definit i tractat durant aquest document. Els resultats es sintetitzen en el següent gràfic, que recull el percentatge total per cada dimensió sobre la mostra completa de televisions analitzades. Aquesta fase d’anàlisi va requerir comprovar en les pàgines principals de totes les televisions l’oferta d’interacció que oferien a l’usuari quan hi accedia.

Les dades obtingudes permeten afirmar que, a nivell d’espai web, les televisions catalanes no estan integrades dins el model de televisió social. La possibilitat de difondre contingut dels webs en les xarxes socials escollides pels usuaris a través de complements genèrics o específics és l’única característica amb un ampli percentatge d’extensió, concretament un 81,5% del total. Pel que fa a la resta, la possibilitat de creació de comunitats es redueix fins a un 11% dels webs, la sincronització total o parcial dels continguts fins al 9% i, finalment, les eines de comunicació interna no arriben al 2% dels casos.

Gràfic 7. Percentatge de pàgines webs corporatives de les televisions segons l'oferta d'eines de difusió, comunicació, creació de comunitat i sincronització dels continguts

Font: Elaboració pròpia

Aplicacions mòbil

La creació d’aplicacions mòbil ha estat una estratègia de diversificació de productes per a moltes corporacions. Com hem vist a l’inici d’aquest informe, les televisions poden aprofitar aquest espai com a simple extensió del web, és a dir, com un contenidor de continguts a la carta i/o en directe, o bé oferir als usuaris altres funcionalitats no disponibles a les pàgines web. L’opció generalitzada a la mostra que ens ocupa és la d’estendre el model i el contingut del web al mòbil, sense la creació de noves eines pròpies de les característiques del dispositiu de destí.

L’anàlisi ha detectat un total d’11 aplicacions, d’entre les 53 televisions que formen part del corpus de l’estudi. Això no vol dir que la majoria no estiguin presents en aquest entorn, sinó que les televisions locals han aprofitat l’associació per unir-se en una sola aplicació sota el nom de XIPTV. Aquesta aplicació agrupa, com es veu en el gràfic següent, un total de 25 televisions, de les quals ofereix contingut a la carta. La resta d’aplicacions corresponen a TV3, 8TV, BTV, Teleb, Televisió de Girona, VOTV, RTV L’Hospitalet, Televisió del Vandellòs, Penedès Televisió i Mola Televisió. Algunes d’aquestes també són presents en l’aplicació de XIPTV, tot i haver escollit desenvolupar el seu propi espai. També hem d’assenyalar que un 35% de les televisions no és present a cap aplicació ni n’ha desenvolupat una de pròpia.

Gràfic 8. Presència d’aplicacions corporatives a les televisions de la mostra
Font: Elaboració pròpia

Després de fer el mapeig de la presència i distribució, vam localitzar la disponibilitat en els dos principals sistemes operatius, Android i iOS. Això indica si les televisions han valorat aquest factor en l’estratègia d’expansió i si, per tant, han invertit recursos en la doble versió o, pel contrari, s’han centrat en el mercat amb major públic objectiu. Els resultats, recollits en el següent gràfic, suggereixen que l’elecció de tots dos sistemes ha estat la decisió majoritària (91% de la mostra). Tan sols un 9% disposa només de versió per al sistema operatiu Android, i cap té versió única al sistema iOS.

Gràfic 9. Distribució de les aplicacions en funció del sistema operatiu en què estiguin disponibles

Font: Elaboració pròpia

Igual que en l’anàlisi web, el tipus d’aplicació respon a la qüestió sobre la coherència dels continguts oferts i la naturalesa del mitjà. Les aplicacions de televisió haurien de ser predominantment de visualització, on els vídeos fossin els elements principals. Els resultats obtinguts, presentats en el gràfic següent, confirmen que la majoria de les aplicacions, un 64%, són d’aquest tipus. Tot i aquesta majoria, el percentatge d’aplicacions de tipus informació, on predominen els elements textuals, arriba fins al 27% del total.  Això encaixa amb les característiques de les televisions locals, en què el contingut informatiu, especialment en format de noticies, és inherent a la seva existència. També ho és si entenem que en alguns casos les aplicacions serveixen alhora a conglomerats de mitjans (premsa, ràdio i televisió), cosa que es reflecteix en el contingut de l’aplicació.

Gràfic 10. Distribució de les televisions en funció de la tipologia de l'aplicació

Font: Elaboració pròpia

La presència i la disponibilitat són dos factors clau perquè el consumidor decideixi utilitzar l’aplicació, però l’indicador més fiable per valorar-ne l’extensió és el nombre total de descàrregues. No podem oferir aquesta xifra per a les versions en sistema iOS, perquè el mercat iTunes d’Apple només informa de les descàrregues als desenvolupadors. En tot cas, el mercat de Google Play, amb Android, és el que acumula el major nombre d’usuaris i, per tant, és més representatiu de l’extensió de l’aplicació.

Els resultats, organitzats en la següent taula, mostren que l’aplicació de TV3 és la més descarregada al mercat Android, amb més de 500.000 instal·lacions. En aquest punt, el públic objectiu podria ser un factor explicatiu, però no es pot aplicar, tenint en compte que 8TV, amb emissió també per a tot Catalunya, té una xifra comparativament molt reduïda de descàrregues, amb només 50.000. Un altre exemple que invalida aquest factor és que l’aplicació de Teleb, amb el públic objectiu de Badalona, només acumula 500 descàrregues. D’altra banda, l’aplicació de les televisions locals (XIPTV), amb una gran quantitat de mitjans associats, tampoc aconsegueix superar el miler de baixades.

Taula 2. Nombre de descàrregues en el mercat Google Play en funció de l'aplicació
Font: Elaboració pròpia

La causa del baix nombre de descàrregues i instal·lacions no es troba, com hem demostrat, en el públic objectiu. Per això proposem la valoració com a possible indicador d’aquesta xifra. En aquest cas, sí que hem pogut accedir a les dades del mercat iOS, però donada l’escassa participació dels usuaris en la valoració de l’aplicació hem decidit excloure-la d’aquesta anàlisi. La valoració al mercat de Google Play es fa entre 0 i 5 “estrelles”, una mitjana que calcula automàticament les valoracions de tots els usuaris que han puntuat l’aplicació. D’altra banda, hi ha una valoració qualitativa que es podria tenir en compte en futurs estudis.

Així, els resultats que presentem a continuació en el gràfic semblen descartar la valoració com a indicador del baix nombre descàrregues. Al contrari, aplicacions com la de 8TV o la de XIPTV superen en mig punt la que més baixades té (TV3). Sí que podria ser un indicador vàlid per a casos com el de Teleb, que obté la mínima valoració del conjunt amb només 1 estrella de 5 i només 50 descàrregues.

Gràfic 11. Valoració de les aplicacions en sistema Android segons la mitjana del mercat Google Play

Font: Elaboració pròpia

Per tant, altres factors que caldrà explorar en el futur són el tipus de contingut, la quantitat i qualitat de l’oferta o el disseny per explicar les dades de descàrregues. En aquest estudi hem aplicat la mateixa anàlisi que amb els espais web per comprovar el nivell d’integració de les aplicacions mòbils en les quatre dimensions de la televisió social. Aquest podria ser un altre factor decisiu que expliqués les baixades i l’acceptació de l’aplicació per part dels usuaris. 

El gràfic que segueix recull l’anàlisi de les dimensions i permet concloure, encara de forma més clara que en els espais web, que la integració al model de televisió social de les aplicacions és pràcticament nul. La difusió dels continguts a les xarxes socials, principalment Facebook i Twitter, és l’única dimensió de les quatre assolida per les aplicacions. Precisament les dimensions més interactives que requereixen la participació activa de l’usuari, com la creació o participació en una comunitat o la comunicació directa no són presents a cap aplicació. 

Gràfic 12. Percentatge d’aplicacions mòbil corporatives de les televisions segons l'oferta d'eines de difusió, comunicació, creació de comunitat i sincronització dels continguts

Font: Elaboració pròpia

Per finalitzar, és lògic afirmar amb aquests resultats que la presència de les televisions a l’espai mòbil respon només a un criteri d’actualització, més que a un d’adaptació. Aquestes aplicacions són una extensió de l’espai web i, com comprovem als resultats sobre característiques de televisió social, no han estat creades per a oferir als usuaris més i millors eines de participació amb el contingut. Sí bé és cert que en ocasions és l’usuari qui només utilitza l’aplicació per veure contingut i no busca noves eines per relacionar-s’hi, també ho és que des de les televisions s’ha optat per continuar amb un model d’aplicació per a un segment de tipus consumidor passiu, i obvien altres segments que busquen en aquests serveis la interactivitat que no troben en altres espais.

Els resultats obtinguts en les diferents àrees on es desenvolupa la televisió social, web, mòbil i xarxes socials, ens han permès crear un índex per mesurar quin és el nivell d’integració de les televisions en aquest nou model. L’índex que proposem, encara primigeni, és una mitjana conjunta que inclou les variables més significatives en relació amb el model de televisió social en un sol paràmetre. Aquestes variables són:

  • Producció mitjana  diària dels perfils corporatius en les xarxes socials
  • Característiques de la televisió social en l’espai web corporatiu
  • Característiques de la televisió social en l’aplicació mòbil corporativa

Clica aquí per ampliar
Font: Elaboració pròpia

Els resultats de cada ítem s’han mostrat al llarg d’aquest informe. El desenvolupament d’aquest índex suposa un pas més per a identificar de forma fiable en quina posició es troba una televisió envers el fenomen de televisió social. Les dades obtingudes ens informen que tan sols deu televisions es troben per sobre dels 25 punts percentuals d’integració de mitjana, entre les quals Canal Terrassa Vallès, Olot Televisió, BTV, TV3 i Canal Blau TV que són les cinc primeres. La resta de televisions, excepte quatre, no superen els 15 punts d’integració.

Els resultats per variable, consultables al gràfic que s’ofereix a l’annex, mostren com els punts de màxima integració es troben en l’espai de xarxes socials, mentre que l’espai web està encara en una fase inicial o sense cap integració. Finalment, les dades de l’espai mòbil accentuen la manca de desenvolupament d’aquest entorn, que no ofereix, de forma general, opcions pròpies de les aplicacions segona pantalla del model de televisió social als seus usuaris.

L’Índex d’Integració en la Televisió Social (ITTS)[4] per a cada televisió es pot consultar en la següent taula:

Taula 3. ITTS per televisió

Font: Elaboració pròpia

Les evidències de la taula ja eren contrastables amb els resultats per variable que hem desenvolupat a l’informe. És evident que les televisions han optat per enfortir la seva presència i ús de les xarxes socials com a vehicles dels nous hàbits de consum de l’audiència. Tot i aquesta situació, hem d’insistir en la importància del web i l’entorn mòbil com a eines per generar interacció i fidelització entre els usuaris. Les televisions analitzades han optat per orientar aquests espais amb l’única finalitat de servir com a televisions a la carta. Només en algunes ocasions i televisions, com és el cas de TV3, s’ha invertit en augmentar la participació del públic amb els continguts second-screen (aplicacions de programes com Oh, Happy day! i El gran dictat).

Tenint en compte els resultats presentats, podem afirmar que, pel que fa a plataformes corporatives, la televisió a Catalunya es troba majoritàriament encara en un model tradicional de radiodifusió, que descriu l’espectador com a consumidor passiu en comptes d’un usuari actiu que participa en els espais digitals que té a l’abast. En resum, cal fomentar la renovació dels espais web i mòbil, invertir en la interacció en xarxes socials i entendre l’espectador com a un subjecte participatiu no només en els espais dels programes.

Matrius d’anàlisi web, mòbil i de xarxes socials

Taula 4. Matriu d'anàlisi de xarxes socials corporatives
 
(1) Facebook: Data de fundació de la pàgina o primera publicació
Twitter: Primer tuit publicat
Instagram: Primera fotografia publicada
Youtube: Data de fundació del canal o de la publicació del primer vídeo
Font: Elaboració pròpia
Taula 5. Matriu d'anàlisi dels espais web

Font: Elaboració pròpia,  i  adaptació de categories de Cesar i Geerts (2011)

 

Taula 5. Matriu d'anàlisi d'aplicacions mòbils

(1)El mercat iTunes no mostra el nombre de descàrregues per aplicació

Font: Elaboració pròpia amb l'adaptació de categories de Freixa, Ribas i Codina (2015)

Dades de les xarxes socials per televisió

Adreça dels perfils corporatius

Taula 6. Adreça dels perfils en Facebook, Twitter, Instagram i Youtube de les televisions

Taula amb les adreces web actives
Font: Elaboració pròpia

Gràfics de l’any de creació

Creació dels perfils de Facebook per televisió

Gràfic 13. Creació dels perfils de Facebook per televisió

 Clica aquí per ampliar
Font: Elaboració pròpia 

 

Creació dels perfils de Twitter per televisió

Gràfic 14. Creació dels perfils de Twitter per televisió

Clica aquí per ampliar
Font: Elaboració pròpia

 

Creació dels perfils de Youtube per televisió

Gràfic 15. Creació dels perfils de Youtube per televisió

Clica aquí per ampliar
Font: Elaboració pròpia

 

Creació dels perfils d'Instagram per televisió

Gràfic 16. Creació dels perfils d’Instagram per televisió
Clica aquí per ampliar
Font: Elaboració pròpia
 

Gràfics de l’ús mitjà

Mitjana d'ús diari de Facebook

Gràfic 16. Ús mitjà diari de Facebook per televisió.
Clica aquí per ampliar
Font: Elaboració pròpia
 

Mitjana d'ús diari de Twitter

Gràfic 17. Ús mitjà diari de Twitter per televisió

Clica aquí per ampliar
Font: Elaboració pròpia

 

Mitjana d'ús diari de Youtube

Gràfic 18. Ús mitjà diari de Youtube per televisió

Clica aquí per ampliar
Font: Elaboració pròpia

 

Mitjana d'ús diari d'Instagram

Gràfic  19. Ús mitjà diari d'Instagram per televisió
Clica aquí per ampliar
Font: Elaboració pròpia

Adreça web de les televisions

Taula 7. Adreça de les pàgines web oficials de les televisions

Televisió

Web oficial

TV3

http://www.ccma.cat/tv3/

VAT

http://www.asco.cat/web/index/televisio

Teleb

http://www.teleb.cat/

Balaguer TV

http://www.balaguer.tv/

Banyoles Televisió

http://banyolestv.cat/

25TV

http://www.25televisio.com/

BTV

http://www.btv.cat/

Televisió del Berguedà

http://tvbergueda.xiptv.cat/

RTVCardedeu

http://www.rtvc.cat/

TVCostabrava

http://tvcostabrava.xiptv.cat/

Canal 10 Empordà

http://www.canal10.cat/

ETV

http://www.etv.cat/

Gavà Televisió

http://www.gavatv.cat/

Televisió de Girona

http://tvgirona.xiptv.cat/

VOTV

http://votv.xiptv.cat/

RTV l'Hospitalet

http://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio

Canal Taronja Anoia

http://canal-taronja-anoia.xiptv.cat/

Lleida TV*

http://www.segre.com/lltv_inici.html

Canal Taronja Central

http://canal-taronja-central.xiptv.cat/

M1tv

http://m1tv.xiptv.cat/

Molins TV

http://www.molinstv.com/

Mollerussa TV

http://www.mollerussa.tv/

Vallès Visió

http://www.vallesvisio.cat/

Olot Televisió

http://www.olot.tv/

La Palma Televisió

x

Canal Reus TV

http://www.canalreustv.cat/

TVR

http://televisiodelripolles.xiptv.cat/

EmpordàTV

http://empordatv.xiptv.cat/

Sant Andreu TV

http://santandreutv.com/satv/

CugatTV

http://www.cugat.cat/tv

Vallès 1 TV

http://www.tvsantcugat.cat/

Televisió 10

http://www.rtv10.net/

DespíTV

http://www.despi.tv/

Canal Camp Televisió

http://canalcamp.xiptv.cat/

PirineusTV

http://www.pirineustv.cat/

TAC12 TV

http://tac12.xiptv.cat/

TàrregaTV

http://www.tarrega.tv/

Canal Terrassa Vallès

http://www.terrassadigital.cat/televisio/

Canal Terres de l'Ebre

http://canalte.xiptv.cat/

Televisió de Vandellòs

http://tvvandellos.xiptv.cat/

RTV El Vendrell

http://www.rtvelvendrell.cat/

El 9 TV

http://www.el9nou.cat/el9tv_o_0

Aran TV

http://arantv.xiptv.cat/

Penedès Televisió

http://www.rtvvilafranca.cat/penedes-tv/

Canal Balu TV

http://www.canalblau.cat/

Tot Televisió

http://www.tottv.cat/

Canal 21 TV

http://www.canal21ebre.com/

Mola TV

http://www.molatv.cat/

El Punt Avui TV

http://www.elpuntavui.tv/

3d8TV

x

El Prat TV

http://elprat.tv/

Maricel TV

http://mariceltv.xiptv.cat/

8TV

http://www.8tv.cat/

 
Font: Elaboració pròpia

 


[1] Aquest primer estudi sobre la televisió social dels prestadors televisius catalans s’ha centrat exclusivament en les pàgines i serveis corporatius generals de cadascú. Per tant, en els valors resultants no s’ha incorporat les dades de l’activitat “social media” dels programes de les televisions. Aquesta anàlisi serà objecte de posteriors estudis, ja que si s’integrava la cobertura social dels programes amb la cobertura social general, els resultats del balanç comparatiu haurien quedat distorsionats pel volum de programació de cada operador de televisió.

[2] Cesar, P., Geerts, D. (2011). Understanding Social TV: a survey. Proceedings of the Networked and Electronic Media Submmit, 94-99.

[3] Freixa, J., Ribas, I y Codina, LL. (2015). Comparative analysis of mobile web applications for the main in­ternational news agencies: state of the art and preliminary results. En Meso, K., Agirreazkuenaga, I. y Larrondo, A. (Eds.), Active Audiences And Journalism. Analysis Of The Quality And Regulation Of The User Generated Contents. País Vasco: Universidad del País Vasco.

[4] L’ITTS s’ha calculat donant el mateix pes a tots els àmbits analitzats (web, xarxes socials i mòbil). Concretament, els valors de les xarxes socials s’han normalitzat a un màxim de 50 punts, que és el llindar adequat perquè es correspon amb el millor resultat trobat al conjunt de perfils corporatius. Totes les xarxes socials tenen el mateix pes com a indicadors de l’índex. Pel que fa als webs i les aplicacions mòbil, s’ha ponderat també per igual cadascuna de les característiques dels espais de televisió social (comunicació, difusió, sincronització i comunitat).