Esteu aquí

Juan Carlos Tous Filmin OPA
Entrevista a Juan Carlos Tous
Soci fundador i director de Filmin

Versió PDF

Reinald Besalú
juliol 2015

“Hi ha moltes coproduccions i produccions minoritàries que nosaltres ni ens assabentem que existeixen”

Juan Carlos Tous és director i soci fundador de Filmin, un servei de lloguer i subscripció de cinema a la carta especialitzat en produccions independents nascut a Barcelona fa vuit anys. En aquesta entrevista Tous explica quins són els factors d’èxit d’aquest projecte i reflexiona sobre el futur de la distribució del cinema català. A més, l’atzar fa que l’entrevista tingui lloc el mateix dia que Filmin fa pública la seva expansió internacional i una remodelació estètica i funcional d’envergadura.

Quina és la trajectòria de Filmin? Han aconseguit els objectius que s’havien plantejat en començar?

Filmin va començar el 2007 i es va refundar el 2008. Aquests anys han estat una experiència de prova i error, ens hem equivocat moltes vegades i hem intentat aprendre d’això, sobretot en la part tècnica, ja que nosaltres no venim del sector tecnològic, sinó de la indústria cinematogràfica. Vam tenir la sort de veure a temps el futur en l'àmbit digital i vam ser els pioners, els primers en ser-hi. Això ens ha donat un avantatge amb els proveïdors, amb qui hem pogut crear una relació de confiança al llarg de tots aquests anys, ja que en un principi eren reticents a donar-nos les produccions, tant de sèries com de pel·lícules, amb la finalitat que la gent les consumís per internet, perquè ho associaven a la pirateria. En paral·lel, també hem creat una relació de confiança amb l’usuari, oferint cada cop més funcionalitats i enriquint la seva experiència. Cada mes tenim més subscriptors, cada mes venem més pel·lícules i cada mes tenim més trànsit. També hem passat de fer-ho tot nosaltres a externalitzar moltes de les activitats, de manera que ara som un equip humà que dirigeix tot el màrqueting i l’experiència d’usabilitat. Tot això ens porta a la situació actual, en què presentem un nou Filmin, preparat per abordar l’expansió internacional. La nostra idea inicial que tot seria digital s’està refermant dia a dia, i haver-nos-hi llançat el 2008 ens ha donat un avantatge competitiu: avui seria impossible fer un Filmin. Per tant, la valoració és molt positiva.

 

La nostra idea inicial que tot seria digital s’està refermant dia a dia, i haver-nos-hi llançat el 2008 ens ha donat un avantatge competitiu: avui seria impossible fer un Filmin

 

Han assolit la sostenibilitat econòmica?

En el nostre primer pla de negoci, que vam fer el 2008, vam calcular que després de sis anys, al 2014, estaríem en números negres a nivell d’explotació. Però en fer aquell pla no vam calcular  prou l'arribada de la crisi, que ha provocat una mica de retard. De totes maneres, avui, el 2015, estem en números negres, i els nostres resultats d’explotació a Espanya són positius. A més, preveiem un creixement potent quan comencem l’expansió internacional.

En què consisteixen aquests plans d'expansió internacional?

A finals de l’any passat ens vam llençar al mercat per buscar un soci amb l’objectiu de poder expandir aquest model, basat en un cinema no comercial i un públic mes cinèfil, a altres territoris, on crec que pot fer-se un lloc. Avui en dia, quan els serveis que apareixen responen a un cinema de blockbusters -Google, Amazon,  Netflix, iTunes...- Filmin pot ser un bon complement en altres països.  Per això vam buscar un soci que ens acompanyés, que aportés valor i que fos de la indústria cinematogràfica. No volíem capital risc ni socis exclusivament financers. Finalment vam apostar pel grup francès Metropolitan Filmexport, líder de la distribució independent, amb una facturació de 150 milions d’euros. Aquest 21 de juliol hem obert servei a Mèxic, aquest últim trimestre del 2015 obrirem Portugal i en els propers dos anys volem obrir a onze territoris d’Europa. Tot ho farem amb partners locals, però des de Barcelona continuarem portant tot el desenvolupament tecnològic, editorial i de màrqueting. Sabem que mai serem els líders del mercat, però serem els especialistes, serem els que tenen aquell nínxol que és captiu i complementari. En tots els territoris que hem analitzat hi ha un gran operador i, al seu voltant, hi ha una sèrie de portals especialistes, i aquí és on serem nosaltres. Tot això ho acompanyem d’una nova versió Filmin, no només a nivell d’imatge, sinó a nivell de funcionalitat, d’estructura tecnològica i d’implementació de noves eines, amb la voluntat que el nostre espectador es fidelitzi encara més. Hi haurà llistes de reproducció, un mode offline, disponibilitat a totes les finestres, eines per recomanar i reduir el temps de cerca de pel·lícules...

 

Aquest 21 de juliol hem obert servei a Mèxic, aquest últim trimestre del 2015 obrirem Portugal i en els propers dos anys volem obrir a onze territoris d’Europa. Tot ho farem amb partners locals, però des de Barcelona continuarem portant tot el desenvolupament tecnològic, editorial i de màrqueting.

 

Com veu l’entrada de Netflix al mercat espanyol de VOD?

Hi haurà un abans i un després. Netflix és un monstre amb seixanta milions de subscriptors, amb un múscul financer inigualable en el sector. Tothom el veu com com una amenaça, però jo el veig com una oportunitat. Nosaltres pensem que dinamitzarà el mercat, ja que donarà rellevància al fet de mirar pel·lícules a través d’internet, i això farà créixer el nombre d’usuaris. I si nosaltres hem de ser el tros petit del mercat, doncs ja ens va bé que el mercat sigui molt gran, perquè aquest tros petit serà molt gran. A més, els estudis que fem demostren que hi ha un percentatge de gent que no té una única subscripció, sinó que en té una de generalista i una altra d’especialitat. Ara bé, jo tinc els meus dubtes que els altres operadors ho vegin com una oportunitat, ja que tenen una oferta molt similar a la de Netflix. Aquí sí que hi veig problemes. No hi haurà espai per a tots i jo crec que es redefinirà el mercat, perquè estem en un escenari que no ha tingut lloc en cap país d’Europa: aquí l’arribada de Netflix no suposarà lluitar contra un sol competidor gran, aquí es trobarà a Movistar, Wuaki, Apple... i crec que no hi ha espai per a tants. Nosaltres, amb aquest catàleg especialitzat, tindrem una pèrdua de subscriptors inicial, però quan aquests subscriptors es trobin amb l’oferta de Netflix tornaran, com ja ens va passar amb Wuaki.

 

Nosaltres pensem que dinamitzarà el mercat, ja que donarà rellevància al fet de mirar pel·lícules a través d’internet, i això farà créixer el nombre d’usuaris.

 

Tenen estudiat com és el públic de Filmin?

Sí. Fem enquestes als nostres subscriptors, i de vegades demanem mostres d’un grup concret. Fem radiografies de qui pot ser el nostre usuari i una de les coses que sempre destaca és el desig de la versió original. A més, sabem que tenim dos segments molt diferenciats de públic. D’una banda, gent jove, de vint i escaig fins als trenta i escaig, gent universitària, amb ganes de descobrir filmografia, nous talents, pel·lícules anteriors d’algun director, descobrir carreres de cineastes... I després tenim un públic més gran, de quaranta en amunt, que busca facilitat en l’eina, busca clàssics, busca una atenció personalitzada. És gent de tot el territori que valora molt la facilitat d’ús i la recomanació, que es deixa influir perquè ja ens coneix. I el que valoren és arribar a casa i amb quatre clics estar mirant una pel·lícula.

Des de l’OPA estem estudiant la presència del cinema català en serveis de VOD, i hem observat que és molt baixa, tot i que on n’hi ha més és a Filmin. Per què creu que passa això?

Per diverses raons. A vegades hi ha una manca de voluntat per part dels productors. Hi ha moltes coproduccions i produccions minoritàries que nosaltres ni ens assabentem que existeixen, i en altres casos ens trobem amb frases com “estic intentant vendre-la a la televisió” o “a veure si l’estreno”. La gent és una mica conservadora i encara vol seguir la cronologia d’explotació. Però jo trobo que si la Generalitat ajuda un productor a fer una pel·lícula, hauria d’obligar a fer-la disponible al públic durant un període de temps. No pot ser que només es vegi en un o dos festivals i després acabi en un calaix. I el mateix ho reclamem també al Programa Media. D’altra banda, jo també em pregunto on són els milers de doblatges que ha pagat TV3 o la Generalitat, que potser s’han vist a la televisió una vegada i ja no es fan servir mai més. Per què un servei com Filmin, que té milers de pel·lícules, no podria agafar tots aquells subtítols i doblatges que existeixen, sincronitzar-los i oferir versió doblada o subtitulada en castellà o català? Estic segur que si creuéssim les pel·lícules que tenim amb l’oferta de subtítols disposaríem de quatre o cinc mil pel·lícules en comptes de mil i escaig. Tot això a mi m’agradaria fer-ho, com a català, dins d’un entorn cent per cent català. No es tracta tan sols de veure cinema en català, sinó d’estar en un ecosistema català: sinopsis en català, navegar en català, tenir un blog de la indústria catalana focalitzat en el cinema català (què s’està rodant, quins premis s’estan guanyant...) i poder presentar una subscripció en cinema totalment en català. Ens estem preocupant molt per poder doblar una pel·lícula i tenir unes poques còpies als cinemes quan podríem estar oferint milers de pel·lícules en català. Així que aprofito qualsevol altaveu per dir-ho: la meva disposició per fer-ho és total. Penso que això seria una oportunitat per ajudar a empènyer i realçar el cinema català i el cinema en català. I si la nostra missió és ensenyar nous cinemes també ho seria crear l’hàbit de mirar cinema en català, que molta gent rebutja perquè no en té el costum. Podem fer una feina que a curt termini normalitzi mirar una pel·lícula amb subtítols o doblada en català.

 

Hi ha moltes coproduccions i produccions minoritàries que nosaltres ni ens assabentem que existeixen, i en altres casos ens trobem amb frases com “estic intentant vendre-la a la televisió” o “a veure si l’estreno”. La gent és una mica conservadora i encara vol seguir la cronologia d’explotació.

 

Però això requereix una implicació també econòmica per part de l’Administració...

Sí. Però si es fa un esforç de normalització lingüística, en l’àmbit del cinema oferir unes quantes còpies doblades al català és totalment insuficient. Si hi ha un canal de televisió amb totes les pel·lícules en català, també hi hauria d’haver un servei de cinema amb totes les pel·lícules en català i en un entorn web en català. Però, és clar, cal que s’hi involucri l’Administració, tant per un tema de cost com per un tema de promoció i dinamització.

 

(...) en l’àmbit del cinema oferir unes quantes còpies doblades al català és totalment insuficient. Si hi ha un canal de televisió amb totes les pel·lícules en català, també hi hauria d’haver un servei de cinema amb totes les pel·lícules en català i en un entorn web en català.

 

Més enllà del tema lingüístic, creu que l’Administració també els hauria d’ajudar com a plataforma distribuïdora?

Jo em sentiria orgullós, com a polític, de tenir a Barcelona i amb capital d’aquí l’única plataforma independent de cinema a internet. Però malauradament, en aquests vuit anys, no ens han donat cap ajut (fins aquest 2015, que sembla que ens ajudaran amb el Festival Atlántida). Ens han ajudat des del Ministerio de Cultura i des de Programa Media europeu, però aquí a casa no ens han ajudat mai en cap àmbit. Tampoc no ho demanem ni ens en queixem. Però crec que és una pena.

 

Ens han ajudat des del Ministerio de Cultura i des de Programa Media europeu, però aquí a casa no ens han ajudat mai en cap àmbit.

 

Sobre les fórmules de comercialització dels drets dels films, quina és la que utilitzen habitualment?

Nosaltres defensem un model basat en l’experiència del cinema: el productor o distribuïdor té els drets de la pel·lícula i nosaltres hi compartim els ingressos que obtenim dels espectadors. Pot ser variable, perquè la primera setmana no serà el mateix que d’aquí a tres mesos. És un model de negoci de new sharing que satisfà a molts proveïdors de drets.

Negocien exclusivitats?

No, no, a internet no hi ha exclusivitat. És un model que es pot replicar i molt diferent del de les majors, que t’imposen paquets si vols novetats... Nosaltres en això no hi entrem perquè posar pel·lícules en què no creiem seria perjudicial per la nostra audiència. A més, no tenim múscul financer, no podem comprar i que l’altre es desentengui de la pel·lícula, hem d’anar junts i repartir els beneficis. Però tots els altres sí que treballen amb majors i s’han d’avenir a aquesta fórmula.

Es plantegen entrar en la producció de cinema?

Sí. Ara hem entrat en la producció de Barcelona nit d’hivern, que s’estrenarà per Nadal, però ho fem amb la idea d’utilitzar el producte en termes de màrqueting. Avui per avui ens ho plantegem així, la qual cosa no vol dir que d’aquí a dos anys no canviem d’idea.

Filmin funciona per subscripció però també per lloguer puntual. Quin model funciona millor?

Tenim aquests dos models perquè és l’única manera de presentar als espectadors les estrenes de cinema, que només es poden oferir en lloguer. Però el model de subscripció té més pes econòmic.

Han calculat de quina manera els afecta la pirateria? Com creu que s’hauria d’actuar per pal·liar-ne els efectes?

Per la idiosincràsia del nostre producte la nostra oferta és la menys atacada per la pirateria. El que sí que hem notat és que quan tanquen una pàgina de descàrregues el nostre consum creix i tenim més visites. En referència a com s’hauria d’actuar, crec que s’hauria de ser contundent tancant pàgines i que s’hi hauria d’implicar tota l’Administració. Aquestes pàgines s’estan enriquint sense produir cap retorn a la pel·lícula, estan agafant alguna cosa que no és d’ells i se n’estan beneficiant. I amb les pàgines que no són d’aquí, fa falta més conscienciació i educació: a l’escola s’ensenya molt bé què és la propietat privada, però no la intel·lectual. Però també cal un marc legal i que la gent sàpiga que això és punible. I els diners de les sancions haurien de revertir en la indústria del cinema o en obra social.

 

Ens han ajudat des del Ministerio de Cultura i des de Programa Media europeu, però aquí a casa no ens han ajudat mai en cap àmbit.

 

Quines són les principals dificultats a l’hora de dissenyar el catàleg i fer-lo competitiu?

La principal és el no poder comptar amb la filmografia que és del nostre estil i que pertany a les grans multinacionals. Per exemple, hi ha pel·lícules de la Warner que enriquirien el nostre catàleg i que molts dels nostres espectadors troben a faltar. Però no les tenim perquè no volem treballar dins d’aquest règim de paquets. Per la resta, cada vegada ens trobem amb menys productors que no ens volen deixar les seves pel·lícules. Ens agradaria, però, que no haguéssim d’esperar dos o tres mesos des de l’estrena als cinemes per poder oferir una pel·lícula, perquè mentrestant la gent la troba on no ha de ser.

 

(...) hi ha pel·lícules de la Warner que enriquirien el nostre catàleg i que molts dels nostres espectadors troben a faltar. Però no les tenim perquè no volem treballar dins d’aquest règim de paquets.

 

Troba que s’hauria d’acabar aquesta cronologia d’explotació del cinema?

Sí, crec que les pel·lícules sempre haurien d’estar a disposició del públic, de tal manera que quan la pel·lícula surti del cinema vagi directament a internet. No podem deixar les pel·lícules als llimbs. Avui en dia, amb el canibalisme que hi ha entre els cinemes, no es poden quedar dos o tres mesos així.

 

(...) crec que les pel·lícules sempre haurien d’estar a disposició del públic, de tal manera que quan la pel·lícula surti del cinema vagi directament a internet.

 

Sobre les imposicions d’inversió en producció europea i nacional, com les veu?

Jo fatal, tot i que hi estic disposat sempre que hi siguin també tots els que ofereixen un servei de vídeo a la carta. No pot ser que els senyors d’iTunes, per tenir el domicili fiscal a un altre lloc, no hi estiguin obligats.

Com veu el futur dels serveis de cinema a la carta? Acabaran fent desaparèixer el cinema exhibit en sales?

Jo crec que conviuran tots, el que falta per definir és quina serà la mida de cadascú. Jo parteixo de la idea que la gran sala, la gran pantalla, és el lloc natural per veure una pel·lícula. Però això no ha de ser excloent d’aquell qui la vol veure en una tauleta, un mòbil o a casa seva, on cada dia tenim equips millors. Per tant, crec que el mercat es reestructurarà: hi haurà pel·lícules que no s’estrenaran al cinema i passaran directament a internet, pel·lícules que estaran moltes setmanes al cinema, d’altres que s’estrenaran alhora en cinema i vídeo... Crec que tots conviuran, però que es reestructuraran els terminis i que s’acabarà el model únic. I internet quedarà com el gran arxiu on ho trobaràs tot. I el mateix usuari que acostuma a veure pel·lícules per ordinador també anirà al cinema.