Esteu aquí

Jordi Cadena
Entrevista a Jordi Cadena

Versió PDF

FERMÍN CIAURRIZ
març 2013
Director de cinema i professor

Jordi Cadena (Barcelona, 1947), director de cinema i professor de la Universitat Pompeu Fabra.
Darreres obres:“Els passos perduts” (2009) ,“Elisa K” (codirigida amb Judith Colell, 2010), “La por” (en postproducció, 2013)

  • Com valora la situació actual de l’audiovisual, tant a Catalunya com en general?

No tinc una opinió concreta sobre l’audiovisual. En relació al cinema crec que es un art en evolució. Evolució tant des del llenguatge com des de la temàtica. La frontera cada vegada mes estreta entre documental i ficció n’és un exemple. Les pel·lícules que van més enllà de l’ entreteniment, de l’espectacle, i del reflex de la simple realitat n’és un altre.

  • Els darrers anys hi ha hagut un elevat nivell de producció de films, a Catalunya i a Espanya. Aquesta situació, era adequada? Per què?

La producció de films que tenen que cobrir els interessos de l’industria em sembla excessiva. La producció de pel·lícules que fan evolucionar el cinema com un art em sembla mínima. Evidentment no es la situació ideal. I més si tenim en compte que la quasi totalitat de les pel·lícules fetes per a l’èxit de taquilla son un fracàs comercial. Les altres no ho poden ser perquè moltes difícilment s’estrenen, però els riscs econòmics son molt menors i la seva repercussió fonamentalment via festivals, mostres i sales especialitzades, la major part en l’àmbit internacional, tenen molta més repercussió que les pel·lícules amb aspiracions comercials que fracassen.

  • Quina impressió de conjunt té del cinema espanyol en aquest període (2008-2012) de crisi? I del català, si és que hi ha alguna especificitat que es pugui destacar?

Tan d’un com de l’altre crec que hi ha masses pel·lícules indignes. L’anàlisi l’he fet en la resposta anterior.

  • Ara que s’estan revisant les polítiques d’ajut al cinema a Espanya, què canviaria vostè? I sobre les de Catalunya?

No ho se. Tot i així els ajuts estan normalitzats a tot el mon (Incloent EE.UU). I son necessaris.

  • Creu que caldria establir un sistema d’ajuts que diferenciés entre produccions minoritàries (autorals) i produccions encaminades a l’èxit comercial?

Seria lògic, no?

  • En conjunt, el cinema europeu té molt poca sortida fora del seu territori nacional, amb l’excepció del cinema britànic (d’inversió USA), i una mica el cinema francès. Es pot fer alguna cosa per a millorar la situació?

No ho se. Pot ser fer coproduccions o rodar en anglès o canviar la tendència de fer pel·lícules que volen imitar els èxits americans o d’un altre país (poques) o les que imiten els productes televisius.

  • Les polítiques de suport de la UE, són realment eficaces per a enfortir la indústria de la producció?

Si.

  • I per als directors, comporten algun tipus de condicionant?

Depèn dels directors. Si menysprees la teva creativitat perquè penses que serà més fàcil obtenir l’ajut, evidentment t’estàs condicionant.

  • Els productors catalans i espanyols, demostren tenir interès pel potencial de les vendes de les pel·lícules l’estranger?

En general no. Son pocs els que tenen interès en les vendes internacionals. El nostre, en general, es un cinema acomplexat.

  • Condiciona d’alguna manera als directors a l’hora de proposar les seves obres, aquest discurs tan repetit que cal buscar la sortida internacional als films?

Depèn de les pel·lícules i dels directors. Hi ha moltes pel·lícules que es fan a Espanya que son inviables per a poder trobar una coproducció o de poder vendre-les a fora. Però no per la seva falta de comercialitat si no per la seva falta d’interès. Si parles amb productors de fora no entenen com els espanyols fan el cinema que fan.

  • Els darrers anys, ja abans de la crisi econòmica del país, el box-office del cinema espanyol està encapçalat per films produïts o coproduïts per televisions. És positiva la participació activa de les televisions en la producció de cinema (excepte TVE)?

En determinats tipus de films, si. Dic això perquè hi ha uns altres tipus de films que només pots anar a buscar la participació a TVE o a TV3. Si no és un producte amb clares aspiracions comercials i amb actors i director amb un nom de valor de canvi, les televisions privades son inaccessibles.

  • I per als directors, això és bo, o negatiu?

Es positiusegún les pel·lícules que fas i el director que es.

  • Creu que sense l’obligació legal d’invertir en cinema les televisions tindrien una participació tan activa com l’actual en el sector de la producció?

No.

  • Li falta creativitat al cinema espanyol?

Si.

  • A quin tipus de problemes o obstacles s'ha hagut d'enfrontar en el seu últim projecte?

A molts, fonamentalment de creativitat narrativa.

  • Què pensa sobre les noves formes de distribució de films que existeixen (VOD)?

Qualsevol nova forma de distribució es benvinguda.

  • Finalment, com a professor, quines perspectives de futur veu per als estudiants que volen entrar en el sector audiovisual (ficció, publicitari,…)

Difícils.