Esteu aquí

Dossier

#15
La televisió de pagament ha arrelat poc a Catalunya fins ara, i menys que a Espanya
La televisió de pagament ha arrelat poc a Catalunya fins ara, i menys que a Espanya

Versió per imprimir

Versió PDF

maig 2015

El context internacional mostra una gran disparitat de situacions en la televisió d’accés condicionat

Telefónica ha rebut la llum verda de l’autoritat reguladora espanyola, la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) per a controlar definitivament la plataforma de televisió de pagament per satèl·lit Canal+. Amb aquesta jugada –si no hi ha un descarrilament a darrera hora per decisió del govern o per pressions desesperades dels competidors, que ja han fet tot el que han pogut els darrers mesos- es convertirà en l’operador de les dues ofertes amb més abonats a l’estat espanyol, tot i que estarà sotmesa a importants restriccions d’explotació per a facilitar la supervivència dels altres operadors i els que puguin venir.

Però la curta història de la televisió de pagament a Espanya està plagada de bons propòsits amanits amb desencerts empresarials, ambicions desmesurades, intervencions polítiques determinants que han condicionat en gran mesura la seva viabilitat i acusacions als ciutadans per posar en risc la indústria amb les seves actituds poc respectuoses amb els drets d’altri.

El resultat és un escàs desenvolupament del nombre de subscriptors si es compara amb els principals països de l’entorn, i encara és més baix a Catalunya que a la resta de l’estat. A l’espera de les dades territorialitzades per comunitats autònomes del 2014, que poden fer canviar el sentit del que aquí es presenta, a continuació s’ofereixen les dades de l’evolució recent.