Esteu aquí

La irrupció del Facebook Live a l'escenari audiovisual
Pablo Gómez Domínguez. Doctorand industrial CCMA - UPF
27 octubre 2016
Pablo Gómez-Domínguez
Joan Mª Corbella Cordomí
Doctorand industrial CCMA - UPF

Estudi exploratori de l’ús a Estats Units, Regne Unit, Espanya i Catalunya

L’agost de 2015 Facebook Live va llançar el seu servei d’emissió per streaming només amb cobertura per als Estats Units i amb un target molt concret: famosos i mitjans de comunicació. Aquesta aplicació lligada a la plataforma central de Facebook permet a usuaris (individuals o grups) i pàgines fer emissions en directe per públics individuals (com un servei de videotrucada unidireccional), grupal (amb els usuaris seleccionats per l’emissor o que pertanyin a un grup o pàgina) o globals (per a tota la comunitat de Facebook). Aquesta emissió es realitza, a més a més, en una interfície que conjuga el vídeo (amb indicadors com el número de visionats i el símbol vermell de “directe”) amb la interacció de l’usuari (reaccions en forma d’emoticones i/o comentaris).

Amb tot això, l’estratègia de Facebook va ser clara: popularitzar el servei amb una campanya indirecta-i finançada-abans del llançament definitiu.  Un cop enllestida aquesta primera fase, el 6 d’abril de 2016 Marck Zuckerberg anuncià el llançament global del servei per a tot tipus d’usuaris. Ha passat mig any des d’aquesta data i l’extensió del servei en tot tipus de mitjans i de comunitats és indubtable, superant l’ús de Periscope, el seu competidor immediat a Twitter. Ara caldrà estar atents al desplegament d’Instagram Stories i els progressos de Snapchat Disocover, propostes d’experiències totes molt pròximes, sense oblidar el que pugui ser el precursor Twitch de la mà d’Amazon. De moment, però, des del punt de vista de la producció obre la porta a nombrosos interrogants sobre els canvis que introdueix el servei de Facebook live en l’oferta dels mitjans de comunicació amb presència en aquesta xarxa social.

Figura 1. Captures de pantalla dels avisos de Facebook abans d’una emissió en directe.

Font: Elaboració pròpia

Per aquesta raó, com a observatori de la producció, l’OPA presenta un recorregut analític –encara provisional i limitat- pels principals mitjans de comunicació que han fet servir Facebook Live amb la intenció d’analitzar, entre d’altres elements, l’antiguitat, el volum de la producció i els formats més populars. Aquest recorregut contempla les principals firmes d’Estats Units d’Amèrica (EUA), Regne Unit, Espanya i Catalunya.  Específicament, analitzem els següents mitjans:

Taula 1. Mostra de mitjans seleccionats en funció del país

Font: Elaboració pròpia

Les dades que es presenten a continuació van ser capturades entre l’1 de setembre i el 25 d’octubre de 2016, en dues onades independents. És important tenir en compte que el treball amb xarxes socials requereix de constant actualització i per això, tot i que aquí s’ofereixen dades comparatives dels mitjans esmentats, es fa especial èmfasi sobre els usos de Facebook Live com a plataforma de producció/distribució audiovisual en línia. En tot cas, a nivell quantitatiu ens hem fixat en el nombre total de vídeos disponibles en les pàgines oficials de cada mitjà, l’antiguitat de cadascun d’aquests mitjans publicant vídeos i, per últim, el nombre total de vídeos en directe o de Facebook Live. Tot i que aquesta anàlisi no les inclou, altres dades que ofereix Facebook Live i cal tenir en compte són les mètriques d’audiència associades a cada vídeo: Facebook Live ofereix en tot moment el nombre total d’usuaris actius durant el visionat, les reaccions d’aquests usuaris via emoticones i comentaris i, finalment, una corba per visualitzar en segon pla l’activitat del vídeo.

Figura 2. Captures de pantalla de les emissions de Facebook Live de TV3 (esquerra), Carles Puigdemont (centre) i El País (dreta).

Font: Elaboració pròpia

En primer lloc, es va analitzar la producció audiovisual total de cadascun dels mitjans seleccionats amb la finalitat d’explorar fins a quin punt aquest és un recurs prioritari de la seva oferta social.  Com es pot comprovar a la taula, l’ús dels vídeos segueix una distribució no proporcional amb màxims aproximats de més de 1.000 vídeos en el cas de The New York Times, BBC One, The Guardian, The Telegraph, El País, El Mundo i La Vanguardia o molts propers a aquesta xifra en el cas del Diari Ara i amb mínims d’entre 6 i 10 vídeos en els casos d’Onda Cero i RAC1 respectivament. Amb aquestes dades és fa evident que es poden establir  tendències segons el tipus de mitjà, tot i que la premsa sobresurt del conjunt.

Taula 1. Producció audiovisual total dels comptes de Facebook en funció de la firma en el període (1) Setembre de 2016 i (2) Octubre de 2016

Font: Elaboració pròpia a partir de càlcul manual dels directoris de vídeos de les pàgines oficials de Facebook dels mitjans seleccionats

En segon lloc, es va identificar l’antiguitat de la producció audiovisual dels mitjans a Facebook. Aquesta dada, en relació amb les anteriors, és clau per entendre l’aposta dels mitjans, especialment els no audiovisuals (premsa i ràdio), per la producció de vídeos per aquesta xarxa. De fet, com es pot observar al Gràfic 1, la producció es concentra en tres períodes, a l’any 2009 un 33,33% dels perfils analitzats va començar a generar i compartir vídeos a Facebook, tot seguit, l’any 2012 un 16,7% es van sumar i, finalment, no és fins l’actualitat (2016) que un 25% dels mitjans comencen a fer ús d’aquesta opció. Al 2009 es poden trobar els exemples d’Antena 3 o Telecinco, al 2012 8TV o la CBS i, per últim, al 2016 s’hi poden trobar els exemples de RAC1 o la Fox.

Gràfic 1. Any de publicació del primer vídeo per part de les pàgines corporatives dels mitjans analitzats

Font: Elaboració pròpia a partir de càlcul manual

Les dades anteriors fan referència només a la producció de vídeo en un sentit genèric, és a dir, la pujada de peces audiovisuals a Facebook, tant si han estat produïdes especialment per aquesta xarxa o bé compartides a partir d’altres produccions.  Per això, en tercer lloc, es va identificar la producció total de vídeos en directe o de peces elaborades amb l’aplicació de Facebook Live. Les dades, que es poden consultar en el Gràfic 2, revelen que la producció d’aquestes peces en directe s’han concentrat en torn de firmes de premsa com ara The New York Times (224), La Vanguardia (177) o El País (100), entre d’altres.  Aquesta concentració no es replica al mitjà radiofònic, on la producció per a Facebook Live no supera en cap cas els 10 vídeos. En la mateixa línia, els perfils televisius tampoc es mostren especialment actius amb uns màxims que no superen els 30 vídeos.

Gràfic 2. Producció total de vídeos a Facebook Live en funció del mitjà en els períodes (1) CBS, Fox, NBC, The New York Times, BBC One, ITV, The Guardian, The Telegraph, Atresmedia/Antena 3, Mediaset/Telecinco, El País, El Mundo, Cadena Ser, Onda Cero, Catalunya Ràdio i TV3; i (2) 8TV, La Vanguardia, El Periódico, RAC1 i  Ara

Font: Elaboració pròpia a partir de càlcul manual

En qualsevol cas, com s’ha esmentat anteriorment, aquestes dades són una aproximació a una producció en constant creixement, com s’ha pogut comprovar especialment en el cas espanyol i català. L’aposta de la premsa i la ràdio per aquesta aplicació es fa palès en les dades recollides al gràfic anterior. En aquest punt cal tractar els formats dels vídeos produïts per a Facebook Live, especialment pel que fa al cas de la premsa. El que es pot anomenar com a programació per aquesta aplicació ha seguit dos camins contraposats: la replica dels formats clàssics presents a la producció lineal i la innovació amb formats que no és comú trobar en aquest àmbit.

La producció que es pot descriure com a “tradicional” s’ha concentrat especialment en la premsa. L’oferta en directe d’aquests mitjans es divideix en dos grups de vídeos: (1) aquells que es refereixen a l’actualitat i (2) aquells que es refereixen als continguts. Al primer grup s’hi poden identificar cobertures de tota mena d’esdeveniments, des de corresponsals bèl·lics, passant per actes de lliurament de premis, mítings i concentracions polítiques (congrés republicà i demòcrata als EUA a El País o debats parlamentaris a Espanya i Catalunya en cobertures d’El País, Ara o El Mundo, entre d’altres) fins a la cobertura de debats i tertúlies i de simpòsiums o actes de gala, entre d’altres.  Al segon grup s’hi concentren altres tipus de formats centrats en continguts o seccions específiques dels mitjans, com per exemple les entrevistes (secció de cultura de El País, de noves tecnologies de El Mundo, la secció musical de La Vanguardia o la secció política de l’Ara) o l’anàlisi des de les redaccions de fets concrets, estiguin o no relacionats amb l’actualitat (anàlisi de la Guerra de Síria per part de mitjans com El País, El Mundo o The New York Times).

Figura 3. Captures de pantalla de les emissions de Facebook Live d’El Mundo (esquerra), El País (centre) i  Ara (esquerra)

Font: Elaboració pròpia

La producció de formats que no repliquen els que es poden trobar a l’àmbit lineal es redueixen a exemples molt concrets. Alguns dels casos més destacables són la utilització de jocs en directe on els usuaris participen junt al mitjà (resolució col·laborativa del famós encreuat del The New York Times), els recorreguts guiats per les redaccions i/o estudis de diferents seccions o programes, en funció del mitjà (backstage d’Aruscitys per celebrar els 3.000 programes a 8TV o redacció de El País) i, finalment, la presentació de temporades o nova programació lineal per part dels mitjans (Equip de Catalunya ràdio des del vaixell o presentació de temporada de TV3).

Figura 4. Captures de pantalla de les emissions de Facebook Live de Catalunya Ràdio (esquerra), TV3 (centre) i The New York Times (dreta)

Font: Elaboració pròpia

Com es pot veure, els usos han transcendit altres aplicacions com ara Periscope, Snapchat o Instagram Stories, tot i que el contingut esportiu mereix menció apart. Encara que un dels objectius de Facebook va ser impulsar la cobertura d’aquests esdeveniments, com ho demostra la web que va dedicar a la cobertura dels Jocs Olímpics de Rio 2016, només es poden trobar exemples comptats de retransmissions de partits o de la participació de jugadors de diferents esports en els mitjans examinats. L’aposta d’aquests mitjans de comunicació sembla allunyar-se d’aquest gènere i prefereix les cobertures generalistes o la producció de formats d’èxit a la producció lineal (vegeu l’article de Digiday sobre l’ús que en fan les televisions generalistes dels Estats Units, http://digiday.com/publishers/now-tv-broadcasters-see-facebook-live-marketing/). Prova d’això són les noves opcions que Facebook ha desenvolupat i desenvolupa per adaptar-se als usos de la seva aplicació. Els mitjans poden accedir ara a un servei vinculat a l’API de Facebook amb una plataforma complementaria des d’on controlar diferents aspectes de l’emissió, com ara introduir subtítols o elements identificatius del mitjà tal com a logotips. En aquest sentit, ja està disponible també un servei per a la creació de graelles de programació estable perquè els mitjans puguin programar les seves retransmissions i crear rutines per als usuaris interessats en el seu contingut (Figura 5).  Al cas espanyol, El País ja havia començat a planificar la seva graella de programació fixa abans de que s’oferís el servei (Figura 6).

Figura 5. Captura de pantalla de l’opció per a programar emissions (dalt) i de la graella d’El País per a Facebook Live (baix)

Font: (1) www.midiaresearch.com i (2) www.elpais.com

Apunt

En el camí d’obrir l’audiovisual a nous actors

Facebook ha fet una aposta doble. Per un costat, obrir-se decididament a la comunicació en format vídeo, a tots els nivells. Per l’altre, obrir-se camí com a plataforma de distribució de continguts dels mitjans (i de continguts generats per altres, inclosos els usuaris), en una competència que ja s’entreveu que serà ferotge amb els altres grans actors de la comunicació digital (Google, Amazon, Apple, i les telecomunicacions). Per això, Facebook Live és fonamentalment una eina més per a ocupar espai en el mercat de la distribució dels mitjans, com ho és Instant Articles, de manera que els editors i prestadors de televisió puguin anar abandonant les darreres fases de la cadena de valor i concentrar-se en la creació i producció. Això, a més, en paral·lel amb la tendència dels usuaris a recórrer cada cop més als nous recursos digitals en detriment dels circuits tradicionals d’accés a la premsa i la televisió.

Aquest procés ha facilitat els darrers anys l’entrada de les grans empreses de TIC al sector audiovisual, ja sigui per l’adquisició de mitjans o per la via d’adquirir directament drets de retransmissió esportiva o la creació de les respectives plataformes i catàlegs per als usuaris. Però al mateix temps està facilitant les maniobres d’altres actors de la comunicació cap a l’audiovisual. Com hem posat de manifest, per a la premsa faciliten un canal amb molta capacitat de difusió i viralització. Porten anys oferint vídeos als seus lectors a través dels seus webs , i ara propostes com Facebook Live amplien l’horitzó informatiu i comunicatiu per a un sector en crisi. Però també apareixen possibilitats per als propietaris dels drets de competicions esportives, que poden –i ho estan fent- tenir més asos a la màniga per negociar amb les televisions tradicionals i eventualment substituir el circuit de les retransmissions.

De cara al futur proper,  els nous creadors audiovisuals, com ara els youtubers, podran anar migrant d’aquesta plataforma cap a aquestes alternatives, i amb ells s’hi podran desplaçar les famoses multichannel networks, per exemple.  I queda obert el camí per a tot tipus de productors audiovisuals per arribar al públic més enllà del que ja arribaven amb els seus recursos. Això si, passant per Facebook.